Un estudi demostra que l'estrès crònic accelera l'envelliment de l'ull

Una investigació de la Universitat de Califòrnia a Irvine (Estats Units) suggereix que l’envelliment és un component important de la mort de les cèl·lules ganglionars de la retina en el glaucoma, i que es poden abordar noves vies en dissenyar nous tractaments per als pacients amb glaucoma. L’estudi, publicat a la revista científica 'Aging Cell', descriu els canvis transcripcionals i epigenètics que es produeixen a la retina envellida.

L’equip mostra com l’estrès, com l’elevació de la pressió intraocular (PIO) a l’ull, fa que el teixit de la retina pateixi canvis epigenètics i transcripcionals similars a l’envelliment natural. I, com en el teixit retinià jove, l’estrès repetitiu indueix característiques d’envelliment accelerat, incloent l’edat epigenètica accelerada.

L’envelliment és un procés universal que afecta totes les cèl·lules d’un organisme. A l’ull, és un important factor de risc per a un grup de neuropaties anomenada glaucoma. A causa de l’augment de l’envelliment de la població a tot el món, les estimacions actuals indiquen que el nombre de persones amb glaucoma (d’entre 40 i 80 anys) augmentarà a més de 110 milions el 2040.

"El nostre treball subratlla la importància del diagnòstic precoç i la prevenció, així com del tractament específic de les malalties relacionades amb l’edat, entre elles el glaucoma. Els canvis epigenètics que observem suggereixen que els canvis a nivell de la cromatina s’adquireixen de forma acumulativa, després de diverses instàncies d’estrès. Això ens proporciona una finestra d’oportunitat per a la prevenció de la pèrdua de visió, sempre que la malaltia es reconegui a temps," ha comentat una de les líders del treball, Dorota Skowronska-Krawczyk.

En humans, la PIO té un ritme circadiari. En les persones sanes, oscil·la normalment en el rang de 12-21 mmHg i tendeix a ser més alta en aproximadament dos terços dels individus durant el període nocturn. A causa de les fluctuacions de la PIO, un sol mesurament de la va PIULAR sol ser insuficient per caracteritzar la patologia real i el risc de progressió de la malaltia en els pacients amb glaucoma. S’ha informat de què la fluctuació de la va PIULAR a llarg termini és un fort predictor de la progressió del glaucoma. Aquest nou estudi suggereix que l’impacte acumulatiu de les fluctuacions de la PIO és directament responsable de l’envelliment del teixit.

"El nostre treball demostra que fins i tot una elevació hidroestàtica moderada de la PIO provoca la pèrdua de cèl·lules ganglionars de la retina i els corresponents defectes visuals quan es realitza en animals envellits. Continuem treballant per comprendre el mecanisme dels canvis acumulatius en l’envelliment a fi de trobar possibles objectius per a la terapèutica. També estem provant diferents enfocaments per prevenir el procés d’envelliment accelerat resultant de l’estrès", ha detallat Skowronska-Krawczyk.