Ana Orantes, un atroç assassinat que va remoure consciències

El 1997, Ana Orantes va ser cremada viva pel seu exmarit després de fer públic a la televisió quatre dècades de maltractament. El seu brutal assassinat va ser el detonant per a l’aprovació, vuit anys després, de la primera llei integral contra la violència de gènere.

L’atrocitat d’aquest crim va marcar un abans i un després a Espanya, va remoure la consciència social i política d’aquest país sobre el problema del maltractament i va aplanar el camí per a la posada en marxa d’una sèrie de reformes legislatives, judicials i assistencials que van ser empreses per governs successius.

Orantes va denunciar en un programa de la televisió pública andalusa les pallisses i humiliacions a què va ser sotmesa durant quaranta anys pel seu exmarit, que tretze dies després d’oferir aquest testimoni, el 17 de desembre de 1997, la va matar cremant-la viva a la casa de Cúllar Vega (Granada) que, per decisió d’un jutge de pau, compartien després de separar-se.

Tenia 60 anys quan va ser assassinada. Es va casar els 19 amb el seu botxí i pare dels seus 11 fills (tres d’ells van morir), i va anar als tres mesos de casada quan va rebre la primera pallissa: "Vaig creure que m’havia trencat la cara de la que em va donar", va relatar llavors.

Aïllada de la seua família -visitava la seua mare d’amagat- i a base d’humiliacions, amenaces i pallisses va transcórrer la vida d’aquesta dona, l’únic respir de la qual eren les absències del seu marit per feina, períodes en què ella i els seus fills aprofitaven per reprendre la vida.

Sense saber on anar, sense gairebé formació i amb vuit nens al seu càrrec va aguantar quaranta anys de maltractament i vexacions, de què va intentar alliberar-se amb denúncies que mai no van servir per posar fi al seu calvari: "Aleshores, la conseqüència de la denúncia era l’arrest domiciliari (del maltractador)" el que empitjorava la situació, per la qual cosa acabava retirant-les.

El seu estremidor testimoni, que va fer públic quan es va divorciar i va aconseguir superar les seues pors, va cobrar especial valor i rellevància en una època en què el maltractament solia quedar en l’esfera privada i en què les lleis no prestaven protecció a les víctimes.