Dolors Solé, veïna de Sanaüja, celebrarà el seu 100 aniversari veient demà al Camp Nou el Barça femení

Dolors (Lola) Solé complirà demà dijous un segle de vida i ho celebrarà fent realitat una de les seues passions: anar a veure un partit del Barça femení. Serà una espectadora preferent, perquè totes les jugadores ja l’han felicitat amb una samarreta firmada per l’equip i en la qual llueix el seu nom propi amb el dorsal número 100. “Esclar que me la posaré per veure el partit!”, afirma de forma categòrica.

Per a la Lola, les jugadores del Barça tenen millor tècnica que els homes. “Juguen molt bé.” Comenta que es va aficionar al futbol perquè anava a veure el seu marit quan jugava amb el Sanaüja. A més és del Barça “perquè, quan va acabar la guerra, va ser de les poques coses que no ens van poder treure”.

A la Lola no li falten ni els ànims, ni la vitalitat. Així, continua anant a la piscina, surt a caminar diàriament, fa mitja hora de bicicleta estàtica quan va al gimnàs i va ser l’última a deixar l’equip de petanca de Sanaüja. Per tot plegat, afirma, “els cent no els trobo”, ni tampoc els aparenta.

Així, a aquest potencial físic (no necessita ni ulleres per llegir i “només me les poso per cosir”), s’hi uneix tot el potencial intel·lectual. Està al dia del que passa al món i es mostra especialment crítica amb la guerra d’Ucraïna: “Són els interessos d’alguns que enganyen la gent per omplir-se les butxaques.” Considera que “negociar és ser intel·ligent perquè la guerra només porta misèria i mort. La gent mai guanya, només és bona per als que fan negocis amb la guerra”.

A més, recorda que ella ho ha viscut en pròpia pell: “Vaig passar la Guerra Civil a Sanaüja, només vam haver de marxar uns dies quan van tirar una bomba a la població.” Lola Solé ha passat tota la vida a Sanaüja. Vivia fins fa poc sola però, amb la pandèmia, es va traslladar a Biosca per quedar-se amb la seua filla Angi. Assegura que està enamorada de les dos poblacions.

De Sanaüja recorda quan van aixecar, el 1929, el Campanar de les Hores. “Primer van fer un portal per millorar l’accés a la plaça Major, ja que tenia una entrada molt estreta, i després la mateixa gent del poble va construir el campanar a sobre del portal.” Comenta que sempre ha viscut intensament les dos celebracions de Sanaüja, Santa Rita, al maig, i Sant Antoni, el mes de gener. Admet que la població ha anat a menys amb els anys –ella la va conèixer amb mil veïns i ara són 400–, però reconeix que han millorat també moltes coses, com per exemple disposar de piscina.

“No m’hi havia banyat mai, però des que la van obrir hi he anat cada any”, comenta. Quant a la gent, explica que abans estava més unida. Tota una vida a la Vall del Llobregós que només deixava quan anava a Barcelona a visitar la família.

Tanmateix, això va canviar al complir els 70. Primer va viatjar a París (“vaig quedar encantada”), després a Itàlia i a Portugal. Compta amb dos grans aficions com són els sudokus, als quals juga en nivell mestre i es posa notes per recordar com ara “no he vigilat prou”, “queda alguna cosa per comprovar” o “bastant bé, però m’ha faltat atenció”.

Una altra de les seues passions és cosir i brodar, una cosa que ha fet tota la vida i que li encanta. El secret de la seua longevitat és “superar cada any amb el millor estat d’ànim possible. De fet, m’alegro molt de celebrar els cent, encara que tinc la sensació que no els compleixo jo perquè em trobo molt bé”.

Per a la Lola, aquesta serà una setmana de celebracions i és que demà anirà al Camp Nou, i dissabte celebrarà el seu aniversari amb la gent de Sanaüja, que li tenen alguna sorpresa preparada però que avui encara no podem avançar.

La Seu felicita la Francisca al complir 100 anys

L’ajuntament de la Seu va felicitar ahir Francisca Argelagues Altable pels seus 100 anys. L’alcalde, Francesc Viaplana, i la tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones, Marian Lamolla, la van visitar i li van fer entrega de la medalla centenària, distinció que atorga la Generalitat a les persones que celebren un segle de vida. La dona, procedent de Barcelona, resideix des de fa deu anys a la residència Llar de Sant Josep de la capital de l’Alt Urgell. Va assegurar que posseeix una salut “de ferro”. “A la meua edat només em fan una mica de mal les cames.”