El virus de la verola del mico també podria transmetre's per via aèria

Un equip de científics espanyols ha trobat per primera vegada elevades quantitats de virus de la verola del mico en l’aire i a la saliva de pacients infectats, una descobertaa que obre la porta a la possibilitat que aquest virus també es transmeti per via aèria. Publicat a la revista The Lancet Microbe, l’estudi no descarta que el virus (monkeypox virus o MPXV, per les seues sigles en anglès) es transmeti per l’aire, encara que el contacte directe, sobretot amb lesions cutànies d’un infectat, continuï sent la forma de contagi dominant. El virus monkeypox, del gènere Orthopoxvirus, pot transmetre’s entre animals i éssers humans i, encara que els seus símptomes són similars als de la verola (erradicada el 1980), és menys greu, contagiosa i mortal. La malaltia, endèmica a l’Àfrica central i occidental, es transmet fonamentalment per contacte estret.

El maig de 2022, un brot de verola del mico a nivell mundial va ser declarat emergència de salut global per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Des d’aleshores s’han confirmat més de 79.000 casos, mes que tots els registrats en l’Àfrica des del descobriment del virus el 1970. A Europa, i fins el 8 de novembre, hi havia 25.400 casos confirmats, segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), mentre que, a Espanya, s’han comptabilitzat més de 7.300 casos.

"Les dades epidemiològiques apunten que la transmissió del virus de la verola del mico té lloc principalment per contacte, però, en vista d’aquests nous resultats, proposem no desestimar i vigilar la possibilitat que es pugui transmetre també a través de les microgotes de saliva i per via aèria", explica Antonio Alcamí, investigador del CSIC en el Centre de Biología Molecular Severo Ochoa (CBMSO-CSIC-UAM).

En aquest estudi, l’equip va analitzar mostres de saliva de 44 pacients que, entre el 18 de maig i el 15 de juliol de 2022, van acudir a dos centres sanitaris de Madrid (una de les regions amb una de les incidències més altes del món) amb lesions cutànies característiques de la malaltia. Després d’analitzar les mostres de saliva, van detectar en el 85% la presència de l’ADN viral i "en el 66% de les mostres, el virus mantenia la seua capacitat infecciosa", afegeix Bruno Hernáez, del CBMSO-CSIC-UAM.

Els científics també van detectar la presència del virus en la majoria de les mascaretes que portaven els pacients durant la consulta mèdica. I gràcies a uns filtres de nanofibres desenvolupats pel CSIC i l’empresa Bioinicia, van detectar l’ADN viral en l’aire a una distància d’entre dos i tres metres del pacient. "Hem pogut determinar per PCR la presència del virus de la verola del mico en l’aire mostrejat durant la visita mèdica del 64% dels pacients de l’estudi", però no la seua capacitat infectiva, apunta Alcamí.

En l’estudi hi han participat també el Centro Sanitario Sandoval; el Hospital Universitario Clínico de San Carlos de Madrid; l’Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol de Badalona; el Centre Nacional de Microbiologia (ISCIII), i l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC).