Perseverance troba possibles compostos orgànics a Mart

Un estudi publicat a Science analitza múltiples roques trobades en el fons del cràter Jezero a Mart, on va aterrar el rover Perseverance el 2021, revelant una interacció significativa entre les roques i l’aigua líquida. Aquestes roques també contenen evidència consistent amb la presència de compostos orgànics. L’existència de compostos orgànics (compostos químics amb enllaços carboni-hidrogen) no és evidència directa de vida, ja que aquests compostos poden crear-se a través de processos no biològics. Es necessitaria una missió futura que torni les mostres a la Terra per determinar això. L’estudi, dirigit per investigadors de Caltech, va ser realitzat per un equip internacional que incloïa investigadors del Imperial College London (ICL).

El professor Mark Sephton, del Departament de Ciències i Enginyeria de la Terra d’Imperial, és membre de l’equip científic que va participar en les operacions del rover a Mart. "Espero que algun dia aquestes mostres puguin tornar-se a la Terra perquè puguem veure l’evidència d’aigua i possible matèria orgànica, i explorar si les condicions eren adequades per a la vida en la història primerenca de Mart", va comentar en un comunicat.

Perseverance va trobar prèviament compostos orgànics al delta de Jezero. Els deltes són formacions geològiques en forma de ventall creades en la intersecció d’un riu i un llac a la vora del cràter. Els científics de la missió estaven particularment interessats ??en el delta de Jezero perquè tals formacions poden preservar microorganismes. Els deltes es creen quan un riu que transporta sediments de gra fi ingressa un cos d’aigua més profund i de moviment més lent. A mesura que l’aigua del riu s’escampa, s’alenteix bruscament, dipositant els sediments que transporta i atrapant i preservant els microorganismes que hi pugui haver a l’aigua.

Tanmateix, el terra del cràter, on el rover va aterrar per raons de seguretat abans de viatjar al delta, era més un misteri. Als llits dels llacs, els investigadors esperaven trobar roques sedimentàries, perquè l’aigua diposita capa rere capa de sediment. Tanmateix, quan el rover va aterrar allà, alguns investigadors es van sorprendre en trobar roques ígnies (magma refredat) al terra del cràter amb minerals que van registrar no només processos ignis sinó un contacte significatiu amb l’aigua. Aquests minerals, com carbonats i sals, requereixen aigua per a circular a les roques ígnies, excavant nínxols i dipositant minerals dissolts en diferents àrees com buits i esquerdes. En alguns llocs, les dades mostren evidència de matèria orgànica dins d’aquests nínxols potencialment habitables.

Els minerals i els possibles compostos orgànics coubicats es van descobrir utilitzant SHERLOC (Scanning Habitable Environments with Raman & Luminescence for Organics & Chemicals). Muntat al braç robòtic del rover, SHERLOC està equipat amb una sèrie d’eines, inclòs un espectròmetre Raman que utilitza un tipus específic de fluorescència per buscar compostos orgànics i també veure com es distribueixen en un material, la qual cosa brinda informació sobre com es van conservar en aquest lloc.

Bethany Ehlmann, coautora de l’article, professora de ciència planetària i directora associada de l’Institut Keck de Estudios Espaciales, va dir: "Les capacitats microscòpiques d’imatges de composició de SHERLOC realment han obert la nostra capacitat per desxifrar l’ordre temporal d’ambients passats de Mart."

A mesura que el rover avançava cap al delta, va prendre diverses mostres de les roques ígnies alterades per l’aigua i les va emmagatzemar per a una possible missió futura de devolució de mostres. Les mostres haurien de tornar-se a la Terra i examinar-se en laboratoris amb instrumentació avançada per determinar definitivament la presència i el tipus de compostos orgànics i si tenen una cosa per veure amb la vida.