Sense casa per culpa de l'okupació

El ministeri de l’Interior assenyala que en el conjunt de l’Estat s’acumulen un total de 3.646 denúncies per okupacions d’immobles que estaven habitats i en ús. Una xifra que en el cas de la província de Lleida, segons les dades proporcionades en una resposta parlamentària, són 25 casos l’últim any i mig. Concretament, el 2021 es van registrar 17 casos d’okupacions de pisos habitats a les comarques lleidatanes mentre que entre el gener i el juliol d’aquest 2022 hi va haver vuit denúncies més per aquest tipus de delicte.

A Catalunya són un total de 259. El ministeri assenyala que el terme genèric d’“ocupació d’immobles” inclou diferents tipus de delictes del Codi Penal. D’una banda, la violació de domicili (article 202), uns casos davant dels quals les forces de seguretat, remarca, actuen “de forma urgent i peremptòria, desallotjant els habitatges immediatament” sempre que tinguin permís de l’habitant i aquest hagi presentat denúncia”.

D’altra banda, ressenya, l’article 245 és el relatiu a la usurpació d’immobles “sigui amb violència o no, i siguin residencials o no”. Aquí, afegeix, el procedir dels agents està subjecte a una ordre judicial de desallotjament i a la intenció manifesta del propietari de recuperar la seua propietat. En la mateixa resposta, Interior afirma que les denúncies per okupació han baixat entre un 7% i un 10% enguany.

En qualsevol cas, apunta, respecte a les dades ofertes cal tenir en compte que en el Sistema Estadístic de Criminalitat el camp relatiu a l’ús de l’habitatge no és d’emplenament obligatori, “per la qual cosa aquestes xifres poden no coincidir amb les dades disponibles del total d’habitatges ocupats”.Així mateix, assenyala com a causes de l’increment d’aquest tipus de delictes l’“elevat” nombre d’immobles buits i de persones que perden la casa per deutes o manca d’ocupació, per la situació econòmica derivada de la pandèmia de la covid així com pels efectes de la invasió russa d’Ucraïna. Per la seua part, el departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra van anunciar fa uns dies un pla que inclou la creació d’una unitat específica en desallotjaments i desnonaments per primar la mediació, amb actuacions específiques en els casos de col·lectius vulnerables. El nombre de desnonaments a Lleida del segon trimestre d’enguany va assolir els 122, un 20% menys que en el mateix període del 2021, segons les dades del Consell General del Poder Judicial.

Pisos per a 20 joves en risc gràcies a la masoveria

La masoveria urbana ha anat guanyant pes a Lleida en els últims anys com a alternativa per accedir a l’habitatge. A més de donar resposta a la falta d’oferta i preus assequibles, aquesta fórmula també ajuda els propietaris a rehabilitar habitatges i evita la degradació dels barris. Els pioners en aquest àmbit a Lleida són Obrint Pas, una cooperativa que ajuda a trobar pis a joves de fins a 30 anys en risc d’exclusió social.

Fins ara ja han rehabilitat cinc habitatges on viuen un total de vint persones i n’hi ha una trentena més en llista d’espera. Segons els responsables de la cooperativa Èric Morros i Ferran Lladonosa, estan treballant en la rehabilitació de tres nous immobles, un a Lleida i dos a Igualada. Els pisos estan cedits per la Paeria, però també per particulars. El consistori assenyala estar “compromès” amb la masoveria urbana, per la qual cosa vol seguir cedint nous pisos en un futur.