ESNOTICIA
Els raiers de la Pobla i Coll de Nargó ja són patrimoni mundial de la Unesco
La Unesco va atorgar ahir el segell de Patrimoni Immaterial als raiers de la Pobla de Segur i Coll de Nargó. L'organisme internacional reconeix així una tradició històrica al Pallars i l'Alt Urgell en una candidatura que inclou cinc països europeus més. Els dos municipis celebraran el distintiu amb actes durant el cap de setmana.
Els raiers de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol i els de Coll de Nargó van aconseguir ahir el reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. D’aquesta manera, posen fi a un camí que va començar el 2010, quan l’Associació Internacional de Raiers va plantejar per primera vegada la inclusió a la llista de patrimoni de l’antic ofici del transport de fusta pel riu. L’anunci va arribar al migdia des de Rabat, on es reuneix el Comitè Intergovernamental del Patrimoni Immaterial, i les associacions d’aquests dos municipis i els alcaldes ho van rebre amb satisfacció. Per celebrar aquest nou distintiu per al Pirineu, s’han programat actes durant el cap de setmana: a la Pobla hi haurà demà una tertúlia raiera i un vermut musical, entre altres propostes, i a Coll de Nargó inauguraran diumenge un nou monument dedicat als raiers.
El president de l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, Miquel Gordó, va explicar que obtenir aquest reconeixement permetrà “fer la festa més gran” i va avançar que per a l’edició del 2023 plantegen ampliar-la amb activitats paral·leles com una fira d’artesania de fusta i ferro. Tot i que va destacar que “la festa no corre perill de perdre’s, tot hi ajuda”, i va assenyalar que el nou segell els posa “pressió i responsabilitat per mantenir-la”. Per la seua part, el president de l’Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, Àlex Ferrer, creu que el reconeixement de la Unesco “farà que no es perdi la festa” i va afirmar que “hem mantingut la tradició durant trenta-tres anys i l’esforç ha tingut un reconeixement”.Per la seua part, l’alcalde de la Pobla, Marc Baró, va assenyalar que el segell “dona un impuls a la festa” i reconeix “la feina feta durant molt temps per recuperar aquest antic ofici”.
El primer edil de Coll de Nargó, Martí Riera, va defensar en declaracions a ACN que “s’obre una finestra mundial” i una via de col·laboració amb la resta de països de la candidatura, que a més d’Espanya incloïa Polònia, Àustria, Alemanya, Letònia i la República Txeca.El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va felicitar els raiers per “aquest merescut reconeixement” i va assenyalar que aquesta és “una nova mostra de la riquesa del patrimoni cultural del nostre país”. El president de la Diputació, Joan Talarn, va subratllar que aquesta és una “setmana de reconeixement a dos grans tradicions molt arrelades” perquè, a més dels raiers, els tocs de campanes també han aconseguit el distintiu de la Unesco.
Àngel Portet, associació internacional raiers “És un reconeixement a la gent que es va guanyar la vida al riu. Era una feina molt dura.” Així ho va assegurar ahir Àngel Portet, que va presidir l’associació de raiers de la Pobla de Segur durant 25 anys i també va ser al capdavant de l’entitat internacional, de la qual és president d’honor. “Vinc de família de raiers, l’avi havia baixat fusta pel riu i arribant a Lleida va conèixer l’àvia, la família de la qual tenia un magatzem de fusta”, va assegurar. Va recordar que la idea d’aconseguir el reconeixement de la Unesco “va sortir del meu cap”, quan es va plantejar que la festa de la Patum de Berga rebés el segell de Patrimoni Immaterial. Així mateix, va assenyalar que aquest any s’han complert 50 anys de la primera baixada commemorativa de raiers pel riu Noguera Pallaresa, que es va celebrar el 1972. Set anys més tard, el 1979, va començar la festa dels raiers a la Pobla de Segur. Aquest municipi comptarà amb dos segells de la Unesco per a les falles i els raiers, que s’eleven a tres si es compta el Geoparc. D’altra banda, la raiera Laia Porta va assegurar que “els homes són els que baixaven amb el rai, però sense les dones, que ho preparaven tot i eren allà donant suport, segurament no hauria estat possible”. Va recordar que fa uns deu anys que les dones van començar a baixar amb els rais.