Condemnada a 15 anys de presó per homicidi la dona que va decapitar el seu home i va guardar el crani

L’Audiència de Cantàbria ha condemnat a quinze anys de presó per homicidi a la dona acusada de matar la seua parella a Castro Urdiales el 2019 i fer desaparèixer el cos, llevat del crani que va entregar a una amiga, i que va ser considerada culpable el novembre en un judici amb jurat. En la sentència, donada a conèixer aquest divendres i contra la qual cap recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, el magistrat president del tribunal del judici considera que es presenta la circumstància agreujant de parentiu. A més, en concepte de responsabilitat civil se li imposa el pagament d’una indemnització de 18.000 euros per al germà de la víctima i de 20.000 euros per a cadascun dels seus dos fills.

Segons els fets provats que reflecteix la resolució, la dona "va participar de forma activa en l’execució de fets que van causar la mort" de qui era la seua parella, i "ho va fer amb la intenció d’aprofitar-se econòmicament dels béns i diners" d’ell, "en haver estat nomenada per aquest hereva universal al seu testament". Al contrari, la sentència assenyala que no s’ha provat que li subministrés prèviament "una elevada dosi de diazepam per acabar amb la seua vida, eliminant així qualsevol possibilitat de defensa per la seua part", la qual cosa descarta el delicte d’assassinat, tal com demanaven les acusacions.

La sentència afegeix que "el cúmul de proves de naturalesa indiciària al costat de la directa de la troballa del cap de la víctima i al resultat de les pericials practicades, han abocat el jurat a considerar prou acreditat que l’acusada va matar a la seua parella". "Es va desfer del cadàver i va entregar el crani del mateix a la seua amiga, fent-lo creure que la caixa contenia joguets sexuals, sabedora que la denúncia dels familiars de la seua parella anava a acabar en una investigació policial que probablement comportés un registre al seu domicili", afegeix la sentència.

Quant al motiu per conservar el crani, la resolució judicial entén que "només l’acusada pot contestar", encara que recorda que "era beneficiària del terç de lliure disposició al testament de la seua parella, havia estat instituïda hereva universal i havia estat objecte de llegat de l’habitatge en el qual residia la parella". "Fàcil és inferir que, obtinguda una declaració civil d’absència, en lloc d’esperar a una declaració de mort allunyada en el temps (deu anys des de la desaparició), l’acusada podria deixar el crani de la víctima en algun lloc fàcilment localitzable transcorregut un temps per obtenir d’aquesta manera una confirmació de la mort del testador sense esperar als terminis de la declaració de mort i poder accedir a l’herència del mateix en la part que li correspongués", apunta la sentència.

A més, ressenya que, en el judici, l’acusada "no va poder o no va voler oferir, podent fer-ho, una explicació raonable que pogués servir per desvirtuar les proves incriminatòries vàlides practicades, per la qual cosa l’esmentada falta d’explicació pot servir com a element corroborador de les tesis acusatòries." I destaca els "nombrosos indicis que s’han aportat al patrimoni probatori", més enllà del crani, així com els "nombrosos testimonis que van declarar en el judici i que contradiuen les afirmacions de l’acusada".

"Hem d’imposar la pena màxima, perquè no podem deixar de considerar el fet de la decapitació de la víctima i de l’ocultació de la resta del cadàver, accions aquestes tendents a la desaparició de proves de càrrec que van més enllà d’un autoencobriment impune i la reprovació de la qual ha de ser la màxima", assenyala la sentència. I afegeix: "De la condemnada depèn que la resta del cos es trobi algun dia".