Donació de vida a l'alça

Catalunya és un referent a nivell mundial en donació i trasplantament d’òrgans. Un gest altruista que salva vides i que, després de l’aturada causada per la pandèmia, ha recuperat la plena activitat fent que el 2022 es pugui marcar un nou rècord. Segons les xifres aportades a aquest diari per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), entre el gener i l’octubre d’aquest any un total de 61 lleidatans han rebut un trasplantament d’òrgan, la qual cosa suposa un 45% més que en el mateix període del 2021.

Concretament, 46 lleidatans van ser trasplantats de ronyó, davant dels 29 de l’any passat, i 10, de fetge, tres més que entre el gener i l’octubre del 2021. Així mateix, s’han fet dos trasplantaments de cor, un de pulmó i dos de pàncrees. També ha augmentat la donació.

Segons l’OCATT, entre el gener i l’octubre s’han registrat 13 donants cadàver reals, davant dels 10 de l’any passat, i cinc més de vius, quan l’any passat van ser 4. La Unitat de Trasplantaments de l’hospital Arnau de Vilanova, liderada per la doctora Mariona Badia, destaca la generositat de la ciutadania en un moment molt dur després de la mort d’un familiar i recorda que per a molts el trasplantament és l’única possibilitat de tractament. Per això, insisteix en la importància de la conscienciació d’aquest gest que salva vides i de comunicar a la família i amics si s’ha pres la decisió de ser donant per facilitar la comunicació amb els professionals arribat el moment.

Actualment, hi ha 24 hospitals a Catalunya que generen donants, entre els quals l’Arnau, i vuit que fan trasplantaments. Segons l’OCATT, a finals d’octubre 60 lleidatans estaven en la llista d’espera per rebre un òrgan, la mateixa xifra que l’any passat. D’aquests, 49 eren de ronyó. A Catalunya, en 10 mesos s’han fet 1.095 trasplantaments i els donants vius han augmentat un 25 per cent.

«En tres setmanes vam tornar a ballar»

Maria José i Bautista

Ella li va donar un ronyó

Maria José Carulla va donar un ronyó al seu marit, Bautista Rodríguez, després que ell passés per més de quatre mesos de diàlisi. “Quan vam començar amb el procés, no imaginàvem que tot sortiria tan bé i que la recuperació seria tan ràpida. El trasplantament va ser el 22 de setembre i al cap de tres setmanes ja vam tornar a ballar, que és la nostra gran afició”, diuen. Ja han passat gairebé tres mesos de l’operació i Carulla assegura que “ho tornaria a fer, malgrat els nervis que vam passar”, i recorda amb un somriure que ara ell té tres ronyons i ella, només un. Una de les anècdotes que recorden del seu pas per l’hospital Vall d’Hebron són “els passejos que fèiem d’Aitona a Aigüestortes”, perquè al passadís hi havia penjades fotografies d’aquests dos llocs. “Després del trasplantament, recórrer els escassos metres que separaven aquelles dos imatges era un repte”, afirma Carulla. Ara Rodríguez se sotmet cada dos setmanes a estrictes anàlisis per comprovar que el ronyó que va rebre funciona correctament. “Prenc una quantitat immensa de pastilles, en total són una quinzena. A més, tinc una app al mòbil en la qual he de posar si he pres els immunosupressors i si no ho faig, m’arriba una alerta”, explica ell. “He guanyat qualitat de vida i he tornat a sortir a passejar, una cosa que era impensable quan em feien diàlisi perquè acabava molt cansat”, afegeix. Tots dos van agrair el treball dels professionals del Vall d’Hebron.