El telescopi Hubble detecta una brillantor misteriosa que envolta el nostre sistema solar

Desenes de milers de mesuraments en 200.000 imatges d’arxiu del telescopi Hubble han revelat una feble brillantor fantasmal que envolta el nostre sistema solar. A part d’un tapís d’estrelles brillants i la brillantor de la lluna creixent i minvant, el cel nocturn es veu negre com la tinta per a l’observador casual. Però, com de negre és realment el cel nocturn? Per esbrinar-ho, els astrònoms van cercar qualsevol resplendor de fons residual al cel, en un ambiciós projecte anomenat SKYSURF. Aquesta seria qualsevol llum sobrant després de restar la brillantor dels planetes, les estrelles, les galàxies i la pols en el plànol del nostre sistema solar (anomenada llum zodiacal).

Quan els investigadors van completar aquest inventari, van trobar un excés de llum extremadament petit, equivalent a la brillantor constant de 10 cuques de llum repartides per tot el cel. Això és com apagar tots els llums en una habitació tancada i encara així trobar una brillantor fantasmal provinent de les parets, el sostre i el pis. Els investigadors diuen que una possible explicació per a aquesta brillantor residual és que el nostre sistema solar interior conté una tènue esfera de pols dels cometes que cauen al sistema solar des de totes les direccions, i que la brillantor és la llum del sol que es reflecteix en aquesta pols. Si és real, aquesta capa de pols podria ser una nova addició a l’arquitectura coneguda del sistema solar.

Aquesta idea es veu reforçada pel fet que el 2021 un altre equip d’astrònoms va utilitzar dades de la nau espacial New Horizons de la NASA per mesurar també el fons del cel. New Horizons va sobrevolar Plutó el 2015 i un petit objecte del cinturó de Kuiper el 2018, i ara es dirigeix a l’espai interestel·lar. Els mesuraments de New Horizons es van realitzar a una distància de 6.000 a 7.500 milions de quilòmetres del sol. Això està fora de l’àmbit dels planetes i asteroides on no hi ha contaminació per pols interplanetària.

New Horizons va detectar quelcom una mica més dèbil que aparentment prové d’una font més distant que la que va detectar l’Hubble. La font de la llum de fons vista per New Horizons també roman sense explicació. Existeixen nombroses teories que van des de la descomposició de la matèria fosca fins una enorme població invisible de galàxies remotes. "Si la nostra anàlisi és correcta, hi ha un altre component de pols entre nosaltres i la distància on New Horizons va realitzar els mesuraments. Això significa que és algun tipus de llum addicional que prové de l’interior del nostre sistema solar", va dir Tim Carleton, de la Universitat Estatal d’Arizona (ASU), en un comunicat. "A causa que el nostre mesurament de la llum residual és més alt que la de New Horizons, creiem que és un fenomen local que no és gaire lluny del sistema solar. Pot ser un nou element del contingut del sistema solar que s’ha plantejat com a hipòtesi però no mesurat quantitativament fins ara", va dir Carleton.

L’astrònom veterà de l’Hubble, Rogier Windhorst, també d’ASU, primer va tenir la idea de reunir les dades de l’Hubble per buscar qualsevol "llum fantasma". "Més del 95% dels fotons en les imatges de l’arxiu de l’Hubble provenen de distàncies inferiors a 3.000 milions de milles de la Terra. Des dels primers dies de l’Hubble, la majoria dels usuaris de l’Hubble han descartat aquests fotons del cel, ja que estan interessats en els objectes discrets febles en les imatges de l’Hubble, com a estrelles i galàxies," va dir Windhorst. "Però aquests fotons del cel contenen informació important que es pot extreure gràcies a la capacitat única de l’Hubble per mesurar nivells de brillantor tènues amb alta precisió durant les seues tres dècades de vida", va agregar.