Una investigació espanyola obre noves vies per conèixer com es desenvolupa el càncer

Un equip d’investigadors de les universitats de Granada, Miguel Hernández d’Elx, Saragossa i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana ha demostrat que existeix una unió entre dos proteïnes que, en principi, no haurien d’associar-se per a cap funció concreta en l’organisme, durant el desenvolupament de diferents processos tumorals. El treball mostra per primera vegada com interactuen, mitjançant estudis computacionals i assajos in vitro, i obre noves vies per conèixer com es desenvolupa, entre altres, el càncer de pulmó. Els experts ja coneixien les característiques d’aquestes proteïnes, anomenades PADI4 i PKP1, per separat. Van descriure les seues propietats, els llocs on es troben i les seues interaccions amb altres molècules. Ambdues apareixen en processos tumorals i es relacionen amb altres macromolècules amb particularitats similars, per la qual cosa van decidir unir-les per analitzar la seua afinitat.

A l’article ''The armadillo-repeat domain of Plakophilin 1 binds to human enzyme PADI4' publicat a la revista Biochim Biophys Acta - Proteins Proteom, mostren com s’estableix aquesta relació i quin paper juguen ambdues en la proliferació de les cèl·lules canceroses. La investigació obre noves vies per entendre la importància d’aquest tipus d’unions en el desenvolupament de malalties i poder atacar-les. PADI4 es troba normalment en el nucli cel·lular on s’uneix a altres proteïnes conegudes com ARM i aquesta estructura proteica és la que permet el seu pas al cor de la cèl·lula. ARM-PKP1 té aquests dominis i l’interès de la investigació rau a descriure l’interactoma d’ARM-PKP i analitzar in vitro l’afinitat de les seues relacions. És a dir, "és com si despleguem les xarxes socials de les proteïnes a la cèl·lula per conèixer tot sobre elles", indica a la Fundació Descubre la investigadora de la Universitat de Granada Esther Fárez Vidal, coautora de l’article.

BIOFÍSICA I BIOQUÍMICA

En treballs anteriors, el grup va demostrar que PADI4 altera les funcions de p53, un gen supressor del càncer, promovent la proliferació de diversos tumors. També modifica alguns dels aminoàcids d’altres proteïnes, canviant la seua estructura mitjançant un procés anomenat citrulinació. A més, van relacionar ARM-PKP1 amb MYC, un conegut gen promotor de tumors, i van proposar ARM-PKP1 com a marcador per al diagnòstic del càncer de pulmó. Així mateix, van demostrar que forma part dels desmosomes, que són els punts d’unió de les cèl·lules entre si amb els quals es creen els teixits. Es podria dir que són el fil amb què es cus l’organisme.

Per la seua part, PADI4 pot afegir botons d’un color o un altre a aquest vestit mitjançant la citrulinació. Amb l’estudi bioquímic de totes les proteïnes i àcids nucleics que participen en el desenvolupament dels diferents tipus de càncer es poden entendre els canvis que es produeixen en el desenvolupament dels tumors a nivell molecular. Aquestes modificacions afecten la funció que realitzen quan la cèl·lula està sana.