El so dels remolins de pols a Mart és gravat per primera vegada

El rover Perserverance de la NASA va gravar, per primera vegada, el so d’un remolí de vent quan passava sobre ell al cràter de Jezero de Mart, el que ajuda,  juntament amb altres dades, a comprendre l’atmosfera i el clima del planeta i pot tenir implicacions per a l’exploració espacial. Al cràter Jezero, on va aterrar Perseverance, els investigadors han observat indicis de gairebé 100 remolins de pols -tornados de pols i arena- des de l’aterratge del rover. Aquesta és la primera vegada que el micròfon de l’instrument SuperCam -que grava durant uns tres minuts cada dos dies- estava encès quan un d’ells va passar per sobre del vehicle.

Els autors, liderats per Naomi Murdoch, de la Universitat de Toulose (França), van combinar els enregistraments de so amb dades de multisensors i models per caracteritzar el remolí de pols marciana.

Aquests van revelar que el remolí de pols mesurava uns 25 metres d’ample (gairebé 10 vegades més que el rover) i almenys 118 metres d’alt. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, demostren que les dades sonores són útils per estudiar els remolins de pols. "L’enregistrament del remolí va ser una sort, encara que no necessàriament inesperada", resumeix Roger Wiens, de la Universitat de Purdue (Estats Units). "Podíem veure com baixava la pressió, escoltar el vent, després tenir una mica de silenci que és l’ull de la petita tempesta, i després tornar a escoltar el vent i veure com pujava la pressió", descriu el científic: "Tot va passar en pocs segons".

Per a aquest investigador, es pot aprendre "molt més amb el so que amb altres eines (...). Ens ajuda a fer-nos una idea més clara de com és Mart". "Igual com a la Terra, a Mart el clima varia d’una zona a l’altra", explica Wiens en un comunicat de la Universitat de Purdue: "Utilitzar tots els nostres instruments i eines, especialment el micròfon, ens ajuda a fer-nos una idea concreta de com seria ser a Mart". Els remolins de pols són freqüents al planeta roig i són indicadors de la turbulència atmosfèrica, i constitueixen un important mecanisme d’elevació del cicle de la pols marciana. Registrar el seu so ajuda a millorar la comprensió dels fluxos de vent i la meteorologia a Mart. A més, els impactes de grans de pols estan associats a la degradació del "hardware" dels vehicles exploradors a Mart, pel que millorar la comprensió del procés d’elevació de la pols també influirà en la futura exploració espacial.

El vent és ràpid: uns 40 quilòmetres per hora, més o menys el que es veuria en un remolí de pols a la Terra. La diferència és que la pressió atmosfèrica a Mart és tan baixa que els vents, encara que igual de ràpids, empenyen amb aproximadament l’1% de la pressió. No és un vent potent, però sí prou com per llançar partícules d’arena a l’aire i formar un remolí de pols. No obstant, la informació indica que els futurs astronautes no hauran de preocupar-se que vents huracanats enderroquin antenes o instal·lacions, i el vent pot tenir alguns avantatges. Per exemple, les brises capaces d’eliminar l’arena dels panells solars en vehicles exploradors com l’Opportunity o Spirit van poder ajudar que aquests duressin molt més temps.

A mesura que prossegueixi la missió Perseverance, els enregistraments addicionals dels micròfons podran proporcionar noves trobades amb els remolins de pols, la qual cosa permetrà realitzar estudis comparatius entre diferents vòrtexs en diferents llocs geogràfics.