El Suprem veu "obligatori" revisar penes després de llei del sí és sí per ser més favorable

El Tribunal Suprem ha deixat clar que és "obligatòria" la revisió de les penes en els supòsits de delictes sexuals després de l’entrada en vigor de la "llei del només sí és sí", per tractar-se d’una llei "més beneficiosa", el que suposa aplicar la retroactivitat de la llei penal més favorable al reu. La Sala Penal del Suprem ha fet pública la sentència, el fallo del qual va ser avançat el passat 29 de novembre, que va fixar en nou anys la condemna contra dos exjugadors de l’Arandina Club de Fútbol per agredir sexualment el 2017 una menor, un any menys del que demanava la Fiscalia a l’entendre el tribunal que cal aplicar la norma més favorable que és la "llei del només sí és sí".

El Suprem va estimar el recurs del Ministeri Públic a l’eliminar l’atenuant sobre la proximitat d’edat entre els encausats i la víctima, que havia aplicat el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, però no va imposar els deu anys que volia el fiscal perquè la llei del sol sí és sí permet imposar nou anys. Respecte a la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual i conclou, diu el Suprem que "l’acomodació de la pena al nou text penal després de l’LO 10/2022 és obligatòria per aplicar-se la retroactivitat de la llei penal més favorable al reu en virtut de llei posterior més beneficiosa, com en aquest cas ha ocorregut". I deixa clar que això "assoleix a un procés de revisió de penes no només a les que es trobin en fase d’execució, sinó, també, a les que es trobin en fase de dictat de sentència, bé en ple acabament de judici oral, bé en virtut de resolució de recurs d’apel·lació o de recurs de cassació, valorant si la pena a imposar pot ser més beneficiosa" en virtut de la nova llei.

Per això, en el cas de l’Arandina "la pena ara imposada és el resultat d’ajustar la proporcionalitat de la culpabilitat a la penalitat imposable". En un plànol més tècnic, explica que els fets –amb la nova regulació– són constitutius d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys amb accés carnal. Amb l’anterior normativa, l’arc de pena anava de 8 a 12 de presó en meitat superior, és a dir de 10 a 12, i ara aquesta pena s’ha rebaixat a l’arc d’entre 6 i 12 anys en meitat superior, això és de 9 a 12 anys de màxim retret penal.

Diu el Suprem que, en aquest arc, la Fiscalia va plantejar instar la pena mínima en el seu moment aplicable, 10 anys llavors, però passa que aquesta pena mínima ara és la de 9 anys, que aplica la Sala "per ser aquesta ara la mínima imposable i més beneficiosa al reu". Això sí, els magistrats recorden que "la pena que ara correspon després de l’LO 10/2022 (...) és un any inferior de presó a què li hagués correspost amb el text de la norma anterior".

La sentència inclou un vot particular del magistrat Ángel Luis Hurtado que entén que es va haver de mantenir l’atenuant analògic de sobre la proximitat d’edat entre els encausats i la víctima, si bé coincideix amb els seus companys que cal aplicar la nova regulació per ser més beneficiosa per al reu. És més, adverteix que "a partir d’aquí, si el legislador ha decidit infravalorar el retret penal d’una conducta, no sembla coherent amb això que es busquin fórmules per defugir la seua voluntat, de manera que el reu continuï patint unes conseqüències que no són conformes amb aquesta nova norma." "Sinó que –continua–, per pur mandat legal, el procedent haurà de ser la seua adaptació a ella, i per raons de proporcionalitat individualitzar la pena a què correspongui conforme al nou marc penológico, si aquest és més favorable".