Què han de fer les escoles i els instituts davant de casos de conductes suïcides
Salut i Educació presenten una guia per a l'abordatge de les conductes suïcides en els centres educatius
Què han de fer les escoles i els instituts davant de casos de conductes suïcides
Els departaments de Salut i Educació han presentat la Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu on es recullen les orientacions sobre com cal actuar de forma coordinada entre els agents educatius i de salut davant d’una verbalització d’intencionalitat suïcida, d’una temptativa o del suïcidi pròpiament dit, i també quan es detectin autolesions. Els efectes de la pandèmia de la covid-19 incrementen els factors de risc del suïcidi: l’aïllament social, i l’impacte econòmic i social. Aquesta situació ha implicat la disrupció de la vida de milions de persones i està tenint una forta repercussió en la salut mental de la ciutadania, especialment remarcable en la població infantil i juvenil.
A Catalunya, els centres de salut mental infantil i juvenil han incrementat un 8,5 % el nombre de persones ateses i un 23,4 % el nombre de visites totals el 2021, respecte del 2019. Així mateix, les urgències de menors de 18 anys han augmentat un 28,5 % durant aquest mateix període. El Codi Risc Suïcidi de Catalunya va registrar, en l’any posterior a la pandèmia, un increment de temptatives de suïcidi (temptatives autolítiques) en adolescents noies (entre 12 i 18 anys) del 195 % respecte de l’any anterior. En nois també es va detectar increment, però menor, en un 10 %.
L’any 2020 es van produir a Catalunya 527 morts per suïcidi, dels quals el 74,2 % van ser d’homes. La taxa de suïcidis per 100.000 habitants a Catalunya, l’any 2020, va ser del 6,8 %. Aquesta taxa és lleugerament inferior a la mitjana de l’Estat espanyol (8,0 per 100.000 habitants). El 2020 el suïcidi va ser la primera causa de mort entre les persones entre 15 i 44 anys.
El conseller de Salut ha assenyalat que “treballar en la prevenció del suïcidi als centres educatius és fer-ho al lloc ideal, ja que l’escola és el gran espai democratitzador del nostre país”. A més, el titular de Salut ha anunciat que “la guia anirà acompanyada d’una formació a tots els docents del país que permetrà la seva aplicació en cada una de les situacions de temptatives de suïcidi, suïcidis i autolesions”.
Els centres educatius són bons observatoris per detectar i prevenir el malestar emocional en relació amb la conducta suïcida. D’aquí sorgeix el propòsit conjunt del Departament de Salut i del Departament d’Educació d’implementar aquest material per a l’abordatge del suïcidi i les autolesions no suïcides en l’àmbit educatiu, que es dirigeix a tot l’alumnat de l’escolaritat obligatòria i postobligatòria, i que ofereix unes pautes adequades per a l’actuació coordinada i precoç en els centres educatius.
Per això la Guia recull diferents orientacions sobre com cal actuar de forma coordinada entre els agents educatius i de salut davant d’una verbalització d’intencionalitat suïcida, d’una temptativa o del suïcidi pròpiament dit. També hi ha orientacions sobre com actuar davant les autolesions no suïcides.El document busca que el docent, en el cas que detecti qualsevol de les circumstàncies descrites, sàpiga com acompanyar l’alumne afectat i conegui quin és el circuit d’actuació i comunicació que li cal seguir, implicant l’equip directiu del centre i els professionals de salut, i en contacte amb la família del menor.
En aquest sentit, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha assenyalat que “tenim la convicció que els centres són el principal espai d’acollida, escolta i confiança de l’alumnat, on s’atenen les seves necessitats emocionals”. Per això, segons el titular d’Educació, s’ha de fer un treball a l’aula, en tutories individualitzades i amb les famílies, i el Protocol ha de servir per "dotar d'eines i pautes molt clares els nostres docents per com actuar davant aquestes situacions. Volem que els mestres que detectin qualsevol circumstància sàpiguen què han de fer".
En cada apartat es descriuen el circuit d’actuació i les propostes d’acompanyament a docents i alumnes davant aquestes conductes:
- L’actuació que ha de realitzar el docent davant la conducta de la verbalització d’una intencionalitat suïcida d’un/a adolescent inclou les etapes següents: conèixer els recursos disponibles (061 Salut Respon), acompanyar i informar.
- En el cas d’una temptativa de suïcidi, si es duu a terme dins el centre educatiu, cal que la Direcció del centre truqui immediatament al 061 Salut Respon, que activarà el codi risc suïcidi (CRS). Si la temptativa es fa fora del centre, l’EAP i/o l’orientador/a del centre es coordinaran amb el CSMIJ o infermeria del Programa Salut i Escola (PSiE).
- Si es produeix una mort per suïcidi al centre educatiu, la Direcció del centre és qui ha de trucar al 061 Salut Respon, que es posa en contacte amb el psicòleg del SEM i informa la família o els tutors legals. Si és fora del centre, s’aplicarà el protocol de coordinació amb el CSMIJ, l’EAP, l’orientador/a del centre, infermeria del PSiE.
- En el cas de les autolesions no suïcides, suposa un problema de salut pública ja que són més habituals del que es podria pensar, i han experimentat un increment notable en els últims anys, sobretot entre els adolescents i els adults joves (12 a 25 anys), a la Guia es detallen les actituds professionals que cal mantenir per acompanyar l’alumne/a.
Un cop presentada la Guia, serà distribuïda a tots els centres educatius amb elements gràfics de suport com ara els algorismes presents al document o infografies de resum d’aspectes del protocol.
Per la seva part, la cap de psiquiatria infantil de l'hospital Parc Taulí, Montse Pàmias, ha explicat que “s’ha elaborat aquesta guia, unint la voluntat de prevenir la conducta suïcida amb la demanda d’Educació de què fem quan a l’escola passen aquestes situacions”. També ha remarcat que “tot i l’estrès de la pandèmia i l’increment de temptatives de suïcidis en adolescents, disposem d’eines i estem elaborant programes que han permès aconseguir que les dades de mort per suïcidi no incrementi en adolescents”.
Enquesta de benestar emocional
Els departaments de Salut i Educació també han compartit els principals resultats de l’Enquesta de benestar emocional de l’alumnat que van fer conjuntament. Es tracta d’un qüestionari que van respondre prop de 270.000 alumnes de 1.965 centres educatius catalans, des de 5è de primària a 2n de batxillerat (per tant, d’edats compreses entre els 10 i els 18 anys) el maig de 2021.
En una secció de l’estudi que només contestaven els alumnes d’ESO i batxillerat, un 8,3% dels joves han pensat ocasionalment a fer-se mal o autolesionar-se, i un 5,8% hi ha pensat sovint. Un 10,9% han tingut ocasionalment pensaments suïcides (ganes de desaparèixer, o d’adormir-se i no despertar-se mai més), i un 8,7% hi ha pensat sovint. I, per últim, un 6,2% s’ha provocat autolesions de forma ocasional i un 3,2% sovint. No obstant, els alumnes que no ho han fet mai o poques vegades sempre són majoria: un 76%, 73% i 81%, respectivament, a les tres preguntes detallades anteriorment.
Per altra banda, la majoria d’infants, adolescents i joves (entre un 50 i un 70% als indicadors que ho analitzen) se senten amb energia, útils, amb confiança i capaços d’afrontar problemes. A més, senten que en l’entorn proper, tant familiar com escolar, tenen algú en qui recolzar-se. Així, gairebé un 65% se senten alegres, un 60% amb ganes, i un 54% amb confiança. No obstant, les nenes i noies (i els joves que s’identifiquen com a no binaris) mostren pitjor estat d’ànim, de mitjana, que els seus companys de gènere masculí, en tots els indicadors.
