Dos exoplanetes potencialment habitables orbiten una estrella propera al Sol

Un equip científic internacional que lidera l’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC) ha descobert dos planetes de massa terrestre en òrbita entorn de l’estrella GJ 1002, i a la zona d’habitabilitat d’aquesta nana roja propera al Sistema Solar. "La naturalesa sembla entossudida a demostrar-nos que els planetes terrestres són molt habituals. Amb aquests dos, ja en coneixem 7 en sistemes planetaris molt propers al Sol", explica en un comunicat aquest dijous Alejandro Suárez, investigador de l’IAC i autor principal de l’estudi acceptat per a la seua publicació a Astronomy and Astrophysics.

Els nous planetes orbiten al voltant de l’estrella GJ 1002, situada a una distància de menys de 16 anys llum del Sistema Solar. Ambdós tenen masses similars a la de la Terra i es troben a la zona d’habitabilitat de la seua estrella i l’IAC assenyala que GJ 1002 b, el planeta interior, tarda poc més de 10 dies en completar una òrbita a la seua estrella mentre que GJ 1002 c, per la seua part, necessita poc més de 21 dies.

GJ 1002 és una nana roja de tot just un vuitè de la massa del Sol i és una estrella bastant freda i feble, la qual cosa provoca que la seua zona d’habitabilitat es trobi molt a prop de l’estrella, indica Vera Maria Passegger, coautora de l’article i investigadora de l’IAC. La proximitat de l’estrella al Sistema Solar fa que els dos planetes, en especial GJ 1002 c, siguin excel·lents candidats per caracteritzar les seues atmosferes sobre la base de la llum que reflecteixen o la seua emissió tèrmica, afegeix l’institut astrofísic.

"El futur espectrògraf ANDES per al telescopi ELT d’ESO, en el que participa l’IAC, podrà estudiar la presència d’oxigen en l’atmosfera de GJ 1002 c", explica Jonay González, investigador de l’IAC i coautor del treball. Ambdós planetes, a més, compleixen amb totes les característiques per convertir-se en objectius de la futura missió espacial LIFE, actualment en fase d’estudi.

El descobriment ha estat possible gràcies a una col·laboració entre els consorcis d’ESPRESSO i CARMENES i l’IAC assenyala que GJ 1002 va ser observada per CARMENES entre 2017 i 2019, i per ESPRESSO entre 2019 i 2021. "A causa de la seua baixa temperatura, la llum visible de GJ 1002 és massa tènue per mesurar les seues variacions en velocitat radial amb la majoria d’espectrògrafs", indica Ignasi Ribas, investigador del Instituto de Ciencias del Espacio  (HISSI-CSIC) i director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

CARMENES té una sensibilitat a un ampli rang de longituds d’ona en l’infraroig proper, superior a la d’altres espectrògrafs dedicats a detectar variacions de velocitat en el moviment d’estrelles, li que va permetre estudiar a GJ 1002 des del telescopi de 3.5 metres de Calar Alt. La combinació d’ESPRESSO i el poder de captació de llum dels telescopis VLT, de 8 metres de diàmetre, van permetre obtenir mesures amb una precisió de tot just 30 cm/s, inabastables per a gairebé qualsevol altre instrument al món. "Qualsevol dels dos grups hauria tingut moltes dificultats si hagués afrontat aquest treball de forma independent. Junts vam poder arribar molt més lluny del que ho hauríem fet per separat ", assenyala Alejandro Suárez. Des de l’IAC també han col·laborat en aquesta publicació els investigadors Rafael Rebolo López, Víctor Sánchez Béjar i Enric Pallé. En la troballa ha participat a més el grup d’astrofísica estel·lar i exoplanetes de la Universitat Complutense de la Facultat de Ciències Físiques i l’Institut de Física de Partícules i del Cosmos de la Universitat Complutense de Madrid (IPARCOS-UCM), l’investigador del qual David Montes és el representant institucional del centre en el consorci internacional CARMENES.

David Montes ha estat també l’investigador principal de diversos projectes coordinats pel Ministeri de Ciència i Innovació dedicats a la construcció de l’instrument, la preparació i actualment un altre de dedicat a la seua explotació científica. A més, també és membre de l’equip de coordinació científica que regula l’explotació científica dels resultats de les dades de CARMENES. CARMENES és un instrument de nova generació construït per al telescopi de 3.5 metres de l’Observatori de Calar Alt per un consorci d’institucions alemanyes i espanyoles. Consta de dos espectrògrafs i el seu objectiu científic és dur a terme un sondeig d'aproximadament 300 estrelles de seqüència principal de tipus tardà a fi de detectar planetes de baixa massa a les seues zones habitables. Per la seua part ESPRESSO és un espectrògraf de molt alta resolució instal·lat en el Very Large Telescope (VLT) del Observatorio Europeo Austral (ESO) a Xile.