El Congrés dona llum verda a la reforma de la llei de l'avortament
Elimina l’obligatorietat del consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys
Una vista del ple del Congrés d'aquest dijous.
El Ple del Congrés ha donat llum verda aquest dijous a la reforma de la llei de l’avortament, que garanteix aquesta prestació en hospitals públics, i elimina l’obligatorietat del consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys, amb la qual cosa el text continuarà la seua tramitació parlamentària al Senat. Amb l’aprovació del projecte de llei impulsat pel Ministeri d’Igualtat, que ha comptat amb 190 a favor, 154 en contra, entre ells PP, Vox i Ciutadans, i 5 abstencions, es dona, en paraules de la ministra Irene Montero, "un "pas molt important" per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones a Espanya. Montero ha agraït a la majoria feminista de la Cambra el seu suport a la futura norma i ha recordat a figures com a les onze de Basauri, Justa Montero o l’exministra de Igualdad Bibiana Aído. "Les lleis feministes sempre tenen moltes mares", ha emfatitzat la ministra, que ha enaltit el feminisme com "el principal impuls democratitzador" de la societat en "aquest moment difícil per a la democràcia" i "en un context d’ofensiva reaccionària".
La ministra ha destacat que la reforma garanteix que les dones puguin avortar a l’hospital públic més proper al seu domicili, recupera el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs per a les noies de 16 i 17 anys sense necessitat de tenir el permís patern, facilita l’accés als anticonceptius d’última generació i procura educació afectiu sexual a les escoles. Elimina el període de tres jornades de reflexió obligatòries abans de sotmetre’s a un avortament, així com la pràctica habitual d’entregar un sobre amb la informació sobre els recursos als quals pot acudir la dona que avortarà i que inclou prestacions i ajuts a la maternitat. Regula l’objecció de consciència i contempla baixes temporals de prepart en la setmana 39 i baixes per menstruació incapacitant, a més, blinda els drets sexuals i reproductius de la dona, i impedeix als metges objectors de participar en els comitès clínics que decideixen sobre els avortaments a partir de les 22 setmanes. Aquests comitès no tindran l’última paraula en la interrupció de l’embaràs a partir de la setmana 22, sinó que la pacient podrà "recórrer en la via jurisdiccional" la seua decisió en cas de no estar d’acord.
A més, contempla que es garanteixi la no-discriminació dels sanitaris no objectors, "evitant que es vegin relegats en exclusiva" a la pràctica d’avortaments, ni la dels que ho són. En cas de discrepància entre una de menor de 16 anys i qui hagi d’autoritzar que aquesta se sotmeti a un avortament, el conflicte es decidirà per l’autoritat judicial amb "caràcter urgent" i les institucions públiques no recolzaran a les associacions provida.
El text aprovat fomenta la implicació i la responsabilitat dels homes en la prevenció d’embarassos no desitjats i d’infeccions de transmissió sexual i considera contractes nuls de ple dret els relatius a la gestació subrogada. Inclou així mateix noves definicions com a l’esterilització forozosa, l’anticoncepció forçosa i avortament forçós com formes de violències contra les dones en l’àmbit reproductiu. En la seua intervenció, la ministra ha advertit de la "forta onada reaccionària" que "de forma agressiva vol frenar els avenços i drets de les dones al món": "Volen fer-nos dubtar de la nostra força col·lectiva i de nosaltres mateixes".
Els socis parlamentaris de l’Executiu també han carregat contra el PP i Vox per oposar-se al que consideren un avenç en els drets de les dones, i si bé han manifestat algunes discrepàncies amb el text, han reconegut la necessitat d’aquesta reforma. Per la seua part el PP, a través de la seua diputada Teresa Angulo ha fet referència a la proposta d’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que es mostra crític amb alguns dels eixos principals del projecte i ha insistit que l’Executiu se sembla "cada vegada més a la Secció Femenina" del franquisme perquè, segons el seu parer, busca que les dones siguin menys lliures i estiguin menys informades.
Lourdes Méndez, de Vox, ha insistit en el seu discurs d’inconstitucionalitat de la llei en no protegir ni la mare ni el no nascut. En aquest sentit, la diputada socialista Susana Ros s’ha dirigit a aquests dos grups als que ha acusat de voler legislar des de la moral cristiana: "La religió en l’església i l’educació, a les aules," ha asseverat la diputada que també ha criticat Ciutadans per defensar la gestació subrogada.
