Els 10 científics més influents de 2022

Com cada mes de desembre, Nature ha publicat el top ten de personalitats rellevants en ciència de 2022. “En un any atapeït de crisi i descobriments sorprenents, la llista dels 10 d’aquest any inclou una astrònoma que ha ajudat a obrir una finestra els confins de l’univers, investigadors que han jugat un paper fonamental en la lluita contra la pandèmia de la covid-19 i del brot de monkepox, i un cirurgià que ha superat els límits del trasplantament d’òrgans", afirma Rich Monastersky, redactor en cap de la publicació britànica.

Jane Rigby, científica del projecte d’operacions del telescopi espacial James Webb, està en el més alt de la llista per exercir un "paper fonamental" en la seua posada en òrbita i funcionament, que ofereix "noves i àmplies possibilitats per estudiar l’Univers".

La llista també inclou persones que ha destacat per la seua "tasca crucial en qüestions de salut pública mundial". El segon lloc és per a l’investigador genètic de la Universitat de Pekín Yunlong Cao, que ha ajudat a seguir l’evolució del SARS-Cov-2 i va predir algunes de la mutacions que estan alimentant algunes de les noves variants de coronavirus.

L’investigador climàtic Saleemul Huq, director del Centre Internacional per al Canvi Climàtic i el Desenvolupament de Dacca (Bangla Desh), ocupa el tercer lloc. Aquest "revolucionari del clima", com el qualifica la revista, va ajudar a aconseguir que les nacions riques es comprometessin a pagar les pèrdues i danys causats pel canvi climàtic durant les negociacions de la COP27.

Nature destaca en quart lloc la cap de la delegació ucraïnesa en el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU, Svitlana Krakovska, qui ha representat "enèrgicament" el seu país en l’escena internacional i ha vinculat l’actual invasió russa a la dependència de la humanitat dels combustibles fòssils.

Aquest any, el món també ha hagut de bregar amb la verola del mico i en cinquè lloc de la llista de Nature destaca el científic nigerià Dimie Ogoina, les investigacions del qual van exercir un "paper fonamental" en la lluita contra aquest brot de verola i va ajudar la resta del món a combatre aquest virus. La investigadora Llissa McCorkell, que pateix covid persistent, ha posat els pacients d’aquesta malaltia en el centre de la investigació i ha contribuït a augmentar la sensibilització i el finançament de la investigació com a membre fundador de la Patient-Led Research Collaborative.

Nature situa en el setè lloc la investigadora sobre l’avortament i demògrafa nord-americana Diana Greene Foster, investigadora sobre l’avortament i demògrafa, que va aportar "dades crucials" sobre l’impacte previst, de la decisió del Tribunal Suprem dels EUA d’anul·lar la sentència legal del país sobre l’accés a l’avortament.

El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, que figura en vuitè lloc, "ha actuat com la consciència del món", advocant perquè les nacions s’enfrontin a crisi com la invasió d’Ucraïna i el canvi climàtic. Les "audaces" declaracions de Guterres, de qui recorda que va dir en l’inici de la Cimera del Clima de Nacions Unides (COP27) que "ens troebem en una autopista cap a l’infern climàtic amb el peu encara a l’accelerador", serveixen de "consciència per a la humanitat" i s’han convertit "en una característica" de lideratge.

Novè lloc entre el top deu dels més influents, el cirurgià Muhammad Mohiuddin, qui "va superar els límits dels trasplantaments d’òrgans" i va fer història al codirigir l’equip que va trasplantar a un ésser humà el primer cor de porc modificat genèticament.

La llista la tanca Alondra Nelson, qui com a directora interina de l’Oficina de Política Científica i Tecnològica dels Estats Units va ajudar l’administració de Joe Biden a desenvolupar "peces clau de la seua agenda científica, inclosa la seua política d’integritat científica i noves orientacions sobre ciència oberta".