Els nivells de vitamina D de la població espanyola són més baixos que en molts països nòrdics

La vitamina D és una hormona essencial en diferents processos del cos, principalment en l'absorció i el manteniment del calci, que és fonamental per conservar forts els ossos, però també té un rol en els processos d'inflamació, el sistema immune, el creixement cel·lular i el metabolisme.

L'estudi "Paradoxical suboptimal vitamin D levels in a Mediterranean area: a population-based study", liderat per Diana Díaz Rizzolo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), conclou que no s'analitzen prou els nivells de vitamina D de la població —una situació especialment greu en la població de risc— i qüestiona la pràctica habitual de no suplementar la població, malgrat que els nivells siguin baixos. L'estudi s'ha publicat en obert a la revista Scientific Reports, del grup Nature.

Els investigadors van analitzar una mostra de més de mig milió d'adults amb tècniques de dades massives, amb el suport de l’eHealth Center de la UOC, utilitzant informació del programa PADRIS (Public Data Analysis for Health Research and Innovation Program), que posa a disposició de la comunitat científica dades del sistema català de salut degudament anonimitzades. Els individus estudiats tenien més de divuit anys i havien estat testats entre el 2018 i el 2021.

Menys del 10 % de la població, analitzada per vitamina D

Díaz Rizzolo, doctora en Biomedicina, explica que "la principal via d'obtenció de la vitamina D és la producció pròpia mitjançant l'exposició al sol. Paradoxalment, en països mediterranis com Espanya, els nivells de vitamina D de la població són més baixos que en països nòrdics com Finlàndia, el Regne Unit, Islàndia, Suècia o Irlanda, que porten a terme campanyes de suplementació de vitamina D a la seva població mitjançant la fortificació sistemàtica d'aliments de consum habitual". "Això, i altres factors com l'ús de protectors solars o el baix consum d'aliments rics en vitamina D als països mediterranis, fa que hi hagi uns nivells molt baixos de vitamina D en la població", afegeix.

Per calcular els nivells de vitamina D, els investigadors es van basar en els paràmetres establerts a les guies de la Societat d'Endocrinologia Clínica, que estableixen com a òptim un nivell superior als 30 ng/ml, com a insuficient un nivell entre 20 i 30 ng/ml, i com a deficient un nivell inferior a 20 ng/ml. L'estudi mostra que a menys del 10 % de la població se li havien analitzat els nivells de vitamina D i que la majoria d'aquestes persones eren dones de 45 anys o més. De fet, actualment no es recomana l'anàlisi de nivells de vitamina D a la població sense símptomes, llevat que pertanyin a un grup de risc (més grans de 70 anys, embarassades o persones institucionalitzades, amb fractures o amb problemes ossis).

De la població analitzada, el 80 % dels joves tenien nivells inferiors als desitjables, però la majoria no rebien suplementació; en canvi, sí que es prescrivia vitamina D al grup de dones de més de 45 anys. Això feia que, paradoxalment, el grup de més edat tingués nivells de vitamina D superiors als dels joves.

Per a la Dra. Díaz Rizzolo, "caldria mesurar de manera sistemàtica els nivells de vitamina D de tota la població en un període determinat per tenir una fotografia real del que passa. A partir d'aquí, caldria fer estudis sobre com afecten aquests nivells a l'estat de salut de les persones amb l'objectiu de poder prendre una decisió clara: o bé se suplementa quan hi ha deficiència (establint bé els protocols segons els col·lectius o aplicant polítiques nutricionals com fan els països nòrdics) o, si no, cal deixar de mesurar innecessàriament en poblacions que no ho necessiten i de preocupar la gent sense motiu".

Una altra conclusió de l'estudi és que no es compleixen les normatives ni les recomanacions en el mesurament de nivells de vitamina D en els col·lectius de risc. I no només això, sinó que, quan se'ls detecten nivells baixos, no se'ls prescriuen suplements. "Cal revisar les línies de cribratge i d'actuació en aquests col·lectius, ja que s'ha demostrat àmpliament la utilitat de la vitamina D en la prevenció de fractures i caigudes en la població d'edat avançada, així com en alguns problemes durant l'embaràs i en el desenvolupament dels nens", afirma l'experta.

La investigadora afirma que falta molta recerca sobre la vitamina D per poder establir polítiques de salut pública. A més, tot i que no hi ha una recomanació clara de suplementar les persones amb nivells baixos que no siguin d'un grup de risc, "molts especialistes, davant del dubte, prefereixen suplementar els pacients: quan posen a la balança el risc i el benefici de receptar un suplement, ho tenen clar i opten per fer-ho".