Extincions en cascada acabaran aquest segle amb un 25% de les espècies

Les extincions en cascada són inevitables a curt termini i la Terra perdrà al voltant del 10% d'animals i plantes el 2050, xifra que augmentarà fins el 27% el 2100. És el que mostra una nova eina desenvolupada per científics europeus i australians que permet modelitzar sense precedents la pèrdua interconnectada d’espècies, i els resultats dels quals publica la revista Science Advances.

Utilitzant un dels superordinadors més potents d’Europa, el Dr. Giovanni Strona, científic de la Comissió Europea i també de la Universitat de Hèlsinki, i el professor Corey Bradshaw, de la Universitat Flinders, van utilitzar l’eina per crear terres sintètiques amb espècies virtuals i més de 15.000 xarxes alimentàries per predir el destí interconnectat de les espècies que probablement desapareixeran pels estralls del canvi climàtic i de l’ús del terra.

L’eina presenta una ombrívola predicció del futur de la diversitat global, confirmant sense cap dubte que el món es troba immers en el seu sisè esdeveniment d’extinció massiva. Els dos científics afirmen que els enfocaments anteriors per avaluar les trajectòries d’extinció durant el proper segle s’han vist obstaculitzats per no incorporar les coextincions, és a dir, les espècies que s’extingeixen perquè altres espècies de què depenen sucumbeixen al canvi climàtic i/o als canvis al paisatge.

"Pensem en una espècie depredadora que perd la seua presa a causa del canvi climàtic. La pèrdua de l’espècie presa és una 'extinció primària' perquè va sucumbir directament a una pertorbació. Però sense res per menjar, el seu depredador també s’extingirà (una "coextinció"). O imaginem que un paràsit perd el seu hoste a causa de la desforestació, o que una planta florida perd els seus pol·linitzadors perquè fa massa calor. Totes les espècies depenen d’alguna manera d’altres", afirma en un comunicat el professor Bradshaw.

Fins ara, els investigadors no havien estat capaços d’interconnectar espècies a escala mundial per calcular quantes pèrdues addicionals es produiran per coextincions. Encara que hi ha moltes anàlisis excel·lents que examinen diferents aspectes de les extincions, com els efectes directes del canvi climàtic i la pèrdua d’hàbitats en el destí de les espècies, aquests aspectes no estan necessàriament units de forma realista per poder predir l’escala de les cascades d’extinció.

La solució de Strona i Bradshaw a aquest problema va consistir a construir una enorme Terra virtual de xarxes d’espècies interconnectades i vinculades per qui es menja a qui, i després aplicar al sistema els canvis climàtics i d’ús del terra per fonamentar les projeccions futures. Les espècies virtuals també podrien recolonitzar noves regions a mesura que canviés el clima, adaptar-se en certa mesura a les condicions canviants, extingir-se directament a causa del canvi global o caure víctimes d’una cascada d’extinció.

"Essencialment, hem poblat un món virtual des de zero i cartografiat el destí resultant de milers d’espècies de tot el planeta per determinar la probabilitat de punts d’inflexió al món real", explica el doctor Strona. "Després podem avaluar l’adaptació a diferents escenaris climàtics i interrelacionar-la amb altres factors per predir un patró de coextincions".

"Realitzant moltes simulacions a tres escenaris climàtics principals fins 2050 i 2100 -les anomenades Viess Socioeconòmiques Compartides (SSP) del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC)-, demostrem que el 2100 hi haurà fins a un 34% més de coextincions en general de les que es preveuen només per efectes directes", afirma Strona.

El professor Bradshaw diu que encara més aterridor és que les coextincions elevaran la taxa total d’extinció de les espècies més vulnerables fins a un 184% a finals de segle. "Aquest estudi és únic, perquè té en compte també l’efecte secundari sobre la biodiversitat, estimant l’efecte de l’extinció d’espècies a les xarxes alimentàries locals més enllà dels efectes directes. Els resultats demostren que les interrelacions dins de les xarxes alimentàries empitjoren la pèrdua de biodiversitat, fins a una taxa prevista de fins el 184% per a les espècies més susceptibles en els propers 75 anys.

"Comparat amb els enfocaments tradicionals de predicció d’extincions, el nostre model ofereix una visió detallada de la variació en els patrons de diversitat d’espècies que responen a la interacció del clima, l’ús del terra i les interaccions ecològiques". Els nens nascuts avui que visquin fins els 70 anys poden esperar presenciar la desaparició de literalment milers d’espècies vegetals i animals, des de les orquídies més diminutes i els insectes més petits fins animals emblemàtics com l’elefant i el coala... tot això en una sola vida humana", afirma el professor Bradshaw.

"El model produeix xarxes estructurades de forma realista i una distribució regional plausible de les masses corporals de les espècies, el que reflecteix les proves del món real i valida el nostre plantejament. Avaluem mensualment els efectes del clima i l’ús del terra simulats des de 2010 fins els 2100 per a l’extinció d’espècies, sense deixar lloc a dubtes que a tots els escenaris el canvi climàtic és directament responsable de la majoria de les extincions primàries i coextincions," afirma Strona.

El professor Bradshaw explica que, malgrat l’apreciació general que el canvi climàtic és actualment un dels principals causants de les extincions a escala mundial, la nova anàlisi demostra clarament que fins ara hem subestimat els seus veritables efectes sobre la diversitat de la vida a la Terra. Sense grans canvis en la societat humana, ens arrisquem a perdre gran part del que sustenta la vida al nostre planeta.