SEGRE
Imatge d'arxiu d'una nevada a Lleida.

Imatge d'arxiu d'una nevada a Lleida.SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

En meteorologia, la temporada d’hivern de la Terra per a l’hemisferi nord i la temporada d’estiu per a l’hemisferi sud van començar l’1 de desembre de 2022. Tanmateix, el solstici de desembre porta les estacions astronòmiques d’hivern i estiu, respectivament, per als dos hemisferis del nostre planeta. Això succeirà el 21 de desembre a les 21.48 UTC. Segons càlculs de l'Observatori Astronòmico Nacional (OAN), aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2023 amb el començament de la primavera.

L’inici de l’hivern a l’hemisferi nord està definit per l’instant en què la Terra passa pel punt de la seua òrbita des de la qual el Sol presenta la seua màxima declinació sud. El dia en què això succeeix, el Sol assoleix la seua menor elevació sobre l’horitzó al migdia i descriu al cel l’arc més curt. Com a resultat, aquest és el dia amb menys hores de Sol de l’any. A més, durant diversos dies l’altura màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i a causa d’això, al començament de l’hivern també se l'anomena solstici d’hivern (del llatí solstitium, Sol quiet). Mentrestant, la meitat sud del món està experimentant el seu dia més llarg i la seua nit més curta. Per tant, totes les ubicacions al nord de l’equador veuen una durada del dia inferior a 12 hores i totes les ubicacions al sud veuen una durada del dia superior a 12 hores.

L’ESTACIÓ MÉS CURTA DE L’ANY

Amb alguna cosa menys de 89 dies de durada, l’hivern a l’hemisferi nord és l’estació més curta de l’any. Això és a causa que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l’hivern coincideix amb l’època de l’any en què la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més ràpid en la seua òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la primavera. L’inici de l’hivern pot donar-se, a tot estirar, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l’hivern s’iniciarà en els dies 20 a 22 de desembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l’any 2096 i l’inici més tardà el de 2003. Les variacions d’un any a l’altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns de traspàs, d’altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

Encara que el dia del solstici d’hivern correspon al de menor nombre d’hores de Sol, la diferència d’hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud de Madrid, el dia del solstici d’hivern tindrà 9 hores i 17 minuts de Sol, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d’estiu). La diferència entre el dia més curt i el més llarg és per tant de gairebé sis hores de Sol. A mesura que ens atansem a l’equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

tracking