Joguines connectades? Sí, però amb responsabilitat

Connectats a internet, amb càmera, micròfon i aplicacions pròpies. Els joguets connectats estan de moda, però abans de posar-ne un en mans d’un nen cal tenir en compte diverses consideracions de seguretat perquè no representin un potencial perill.

El primer és tenir clar a què ens referim. Segons l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), aquests joguets realitzen una connexió a internet per intercanviar informació amb fonts externes i solen requerir la instal·lació d’una app en un dispositiu mòbil. El joguet pot recopilar informació del menor, imatges i sons que envia a l’app i d’allà a la xarxa, és processada i el resultat torna al dispositiu, que pot, per exemple, respondre a ordres i preguntes. A més, n’hi ha que utilitzen intel·ligència artificial, amb un software que els permet aprendre a mesura que tenen més dades de l’usuari per millorar la seua experiència.

Els riscos a què cal fer front són els mateixos en ambdós tipus de joguets i deriven de la connexió a internet, ja sigui de forma directa o per altres dispositius, diu a EFE Cristina Gutiérrez, tècnica de ciberseguretat per a menors de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE).

El mercat mundial d’aquest tipus de joguets experimentarà un creixement percentual de dos xifres, per arribar cap als 22.000 milions de dòlars el 2027, segons dades de l’empresa de cibeseguridad Eset. Aquests joguets poden tenir funcions lúdiques o educatives, però quan la connectivitat, les dades i la informàtica s’uneixen les preocupacions per la privacitat i seguretat comencen a augmentar.

Els experts coincideixen que abans de comprar cal investigar una mica el joguet, saber quines dades es recullen, amb quina finalitat o qui és responsable d’ells. En definitiva, llegir les avorrides i de vegades poc comprensibles polítiques d’ús i privacitat, encara que no ho fem per als nostres dispositius, seria obligatori per als que donem als nens. Cada vegada més, des de la societat s’exigeix als proveïdors que tinguin uns termes i condicions que l’usuari entengui, si hi ha dubtes o problemes el fabricant ha de tenir un servei d’atenció i també es pot contactar al telèfon 017 de l’INCIBE, destaca Gutiérrez.

El fabricant -afegeix- està obligat a incloure en les condicions d’ús quines dades es recullen i com es faran servir. A Europa les lleis són molt garantistes i quan es tracta de menors "no està permès mai l’ús comercial d’aquestes dades", ja que són un col·lectiu al qual s’aplica una "especial protecció".

Molts joguets necessiten que es descarregui una aplicació, el que cal fer sempre des de botigues oficials, i registrar amb dades del menor o el seu tutor, casos en els quals "cal donar sol la informació estrictament necessària", diu a EFE el director d’investigació i conscienciació d’Eset, Josep Albors. Ambdós experts recomanen conèixer la reputació del fabricant, buscar a internet si aquest model ha tingut algun problema de seguretat o vulnerabilitat i llegir les opinions recents d’altres usuaris. També en la xarxa és possible trobar les condicions d’ús.

Gutiérrez assenyala que al món hi ha hagut casos de nines que podien establir converses quan se suposava que estaven apagades o incidents de seguretat en els quals les dades dels usuaris han quedat exposades.

Tanmateix, com la infància és un col·lectiu "molt sensible", els fabricants, almenys a Espanya i Europa, solen cuidar aquestes dades i "no hi ha gairebé fets significatius" en els últims tres anys.

Un joguet connectat, si no està bé protegit i sense el software actualitzat, pot presentar vulnerabilitats i ser "hackejat" per persones que els busquen per accedir a la informació d’àudio o vídeo i fins i tot entrar en contacte amb el menor, assenyala Albors.

Abans que el nen utilitzi un joguet connectat, "cal assegurar l’entorn per preparar aquesta experiència de joc a nivell tecnològic", diu l’experta de l’INCIBE.

Entre altres recomanacions, cal assegurar la connexió a internet, utilitzant només les xarxes que controlem, com la de casa, i en les que puguem canviar les contrasenyes per defecte, evitant les wi-fi públiques.

Utilitzar contrasenyes robustes en els comptes associats, mantenir el software actualitzat, observar com interactua el joguet amb el menor, comprovar que indica quan està recollint dades i que està completament apagat quan no s’utilitza.

Gutiérrez recorda que moltes app disposen d’un control dels pares i, en cas contrari, sempre es pot instal·lar per ajudar a ajustar i gestionar millor el temps d’ús.

El portal "Internet segura ForKids (isS4K)", de l’INCIBE, destaca en una de les seues guies que cal ensenyar al nen a no dir o fer coses davant del joguet que no volgués que sentís o veiés un desconegut i que no s’han d’utilitzar per ofendre altres persones, per exemple gravant una conversa aliena per riure-se’n.

En definitiva, agrega la guia, cal comprar amb responsabilitat, reflexionant sobre si realment té una funció educativa o de millorar de l’entreteniment, doncs "comprar un joguet connectat per un caprici no és responsable". A més cal valorar les seues característiques "anteposant sempre el benestar i la seguretat" del menor.