Quins animals perceben el temps més ràpidament?

En el major estudi d’aquest tipus realitzat fins ara, el doctor Kevin Healy, de la Universitat de Galway, va analitzar la velocitat a què més de 100 animals perceben els canvis al món, la qual cosa es coneix com a percepció temporal. Els investigadors van descobrir que els animals amb estils de vida accelerats tenen sistemes visuals capaços de detectar canvis a més velocitat: els que perceben el temps amb més rapidesa són els petits, els que poden volar o els depredadors marins.

Espècies com el borinot i la mosca dragó són les que detecten els canvis a més velocitat, amb una visió de 300 Hz (capaç de veure canvis 300 vegades per segon), molt més ràpid que els humans, que poden veure-hi a 65 Hz. En els vertebrats, els ulls més ràpids eren els dels papamosques, que hi veien a 146 Hz. Els salmons hi veien a 96 Hz i els gossos a 75 Hz. Els ulls més lents eren els de l’estrella de mar corona d’espines, amb 0,7 Hz de velocitat. "Tenir una visió ràpida ajuda les espècies a percebre canvis ràpids en l’entorn. Aquesta percepció detallada dels canvis és molt útil si es mou amb rapidesa o necessita precisar la trajectòria d’una presa en moviment" va explicar el Dr. Kevin Healy en un comunicat.

"En observar una gamma tan àmplia d’animals, des de libèl·lules a estrelles de mar, les nostres troballes mostren que la percepció del temps d’una espècie per si mateix està vinculada a com de ràpid que pot canviar el seu entorn. Això pot ajudar-nos a comprendre les interaccions entre depredadors i preses o fins i tot com aspectes com la contaminació lluminosa poden afectar unes espècies més que d’altres".

Una troballa inesperada de la investigació és que molts depredadors terrestres tenen una percepció del temps relativament lenta en comparació amb els aquàtics. El Dr. Kevin Healy va dir: "Creiem que aquesta diferència pot deure’s que en els entorns aquàtics els depredadors poden ajustar contínuament la seua posició quan s’abalancen sobre la presa, mentre que en els entorns terrestres, els depredadors que s’abalancen sobre la presa, com una aranya saltironant, no poden fer ajustaments una vegada que s’han llançat."

No tots els animals tenen una percepció temporal ràpida, ja que és energèticament costosa i està limitada per la rapidesa amb què poden recarregar-se les neurones vinculades a les cèl·lules retinianes de l’ull. Els animals que no necessiten una visió ràpida utilitzen aquesta energia per a altres necessitats, com el creixement o la reproducció.

La percepció del temps també varia dins d’una mateixa espècie, inclosos els éssers humans. Alguns estudis suggereixen que, en el futbol, els porters veuen els canvis a més velocitat i que el cafè pot augmentar temporalment aquesta percepció en una petita quantitat. L’anàlisi d’aquesta investigació va utilitzar dades recollides en nombrosos estudis que mesuraven la percepció del temps mitjançant experiments amb llum parpellejant. En cada experiment es feia parpellejar una llum i es registrava la velocitat a la qual el nervi òptic enviava informació, mitjançant uns dispositius especials anomenats electroretinogrames, que al seu torn mesuraven la rapidesa amb què un animal podia detectar la velocitat del parpelleig d’una llum. Això es coneix com a freqüència crítica de fusió del parpelleig. Healy presenta el treball a la reunió anual de la British Ecological Society, que se celebra aquesta setmana a Edimburg.