Investigadors fan els primers passos per a "ressuscitar" 161 plantes extintes

Un equip internacional d’investigadors, coordinat per la Universidad Roma Tres i en el qual participa el Real Jardín Botánico, ha identificat 161 espècies de plantes classificades com a extintes que podrien ser recuperades gràcies a les llavors que es conserven en herbaris. L’extinció de qualsevol espècie representa la pèrdua de característiques i recursos únics i valuosos modelats durant milions d’anys d’evolució. Atès que el 40 % de les espècies està en risc de desaparèixer, urgeix posar en marxa una acció de conservació per aturar, o almenys retardar, aquesta tendència.

En aquest context, un grup d’investigadors pertanyents a 32 institucions, entre elles el Real Jardín Botánico (RJB) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha estudiat el potencial per "ressuscitar" més de 360 "espècies de plantes considerades extintes

"És probable que moltes d’aquestes espècies es perdin per sempre. Tanmateix, per a algunes hi pot haver possibilitat de recuperació ja que moltes plantes es reprodueixen per llavors que poden romandre viables durant dècades i fins i tot segles i amb potencial per convertir-se en individus adults, segons la investigació, publicada a la revista Nature Plants.

Això planteja la possibilitat de reviure plantes extintes les llavors de les quals encara es conserven, segons l’estudi, que ha identificat unes 160 espècies extintes per a les quals encara hi ha llavors de qualitat a més de 60 herbaris a tot el món. Per configurar la llista d’espècies candidates a ser "ressuscitades", els investigadors han tingut en compte criteris com la resistència de les llavors a l’emmagatzemament, l’edat dels espècimens i la distinció evolutiva de l’espècie.

Entre aquestes espècies aspirants n'hi ha algunes de la família de les lleguminoses (Fabaceae), que inclou Astragalus endopterus, planta endèmica de les Açores (Portugal), les llavors del qual es caracteritzen per la seua excel·lent longevitat. El terme "desextinció" s’utilitza per referir-se a la resurrecció d’espècies "extingides en la naturalesa" a partir de llavors o teixits conservats en herbaris.

En el cas de les plantes, aquesta "resurrecció" podria aconseguir-se germinant o conreant teixits de diàspores antigues in vitro, com llavors o espores disponibles en espècimens d’herbari, recorden els investigadors. Per identificar les espècies amb què es podria dur a terme, han revisat les llavors de plantes extingides globalment utilitzant recursos en línia i literatura addicional sobre llistes roges nacionals, donant com a resultat una llista de 361 tàxons extingits.

A continuació, van proposar un mètode de priorització de candidats a l’extinció de plantes amb llavor a partir de diàspores trobades en espècimens d’herbari i el van complementar amb un enfocament filogenètic per identificar espècies que puguin maximitzar característiques evolutivament diferents.

Combinant dades sobre el comportament d’emmagatzemament i longevitat de les llavors, així com l’edat dels espècimens, van identificar 556 espècimens d’herbari pertanyents a 161 espècies extintes amb llavors disponibles. "Esperem que aquesta llista de candidats a l’extinció i el nou mètode per classificar-los impulsin els esforços d’investigació cap a la primera extinció de plantes de la història", assenyala la publicació.