Adverteixen del risc per a la salut en estirar la cadena sense abaixar la tapa

Un equip d’enginyers de la Universitat de Colorado a Boulder (Estats Units) ha realitzat un experiment amb làsers verds brillants i càmeres per revelar com diminutes gotes d’aigua, invisibles a simple vista, són expulsades ràpidament a l’aire quan es tira de la cadena d’un vàter públic sense tapa. Publicat a la revista científica 'Scientific Reports', aquest és el primer estudi que visualitza directament el conjunt d’aerosols resultant i mesura la velocitat i la dispersió de les partícules que el componen. Se sap que aquestes partícules en aerosol transporten patògens i podrien suposar un risc d’exposició per als usuaris dels banys públics. Tanmateix, aquesta vívida visualització de l’exposició potencial a malalties també proporciona una metodologia per ajudar a reduir-la. "Si és una cosa que no pots veure, és fàcil fingir que no existeix. Però una vegada que vegis aquests vídeos, mai no tornaràs a pensar a la cisterna del vàter de la mateixa manera. En crear imatges visuals espectaculars d’aquest procés, el nostre estudi pot exercir un paper important en els missatges de salut pública", ha afirmat John Crimaldi, autor principal de l’estudi i catedràtic d’Enginyeria Civil, Mediambiental i Arquitectònica.

La ciència sap des de fa més de 60 anys que quan es tira de la cadena d’un vàter, els sòlids i els líquids baixen segons el previst, però també s’alliberen a l’aire partícules diminutes i invisibles. Estudis anteriors han utilitzat instruments científics per detectar la presència d’aquestes partícules en l’aire per sobre dels vàters i han demostrat que les més grans poden aterrar a les superfícies circumdants, però fins ara ningú sabia quin aspecte tenien aquests plomalls ni com arribaven les partícules fins allà. Comprendre les trajectòries i velocitats d’aquestes partícules (que poden transportar patògens com 'E. coli', 'C. difficile', norovirus i adenovirus) és important per mitigar el risc d’exposició mitjançant estratègies de desinfecció i ventilació, o un millor disseny dels vàters i les cisternes. Encara que el virus causant de la COVID-19 (SARS-CoV-2) és present en els rebutjos humans, actualment no hi ha proves concloents que es propagui eficaçment a través dels aerosols dels vàters. "La gent ha sabut que els lavabos emeten aerosols, però no ha pogut veure’ls. Demostrem que es tracta d’un conjunt molt més enèrgic i de propagació més ràpida del que entenien fins i tot les persones que el coneixien", ha ressaltat Crimaldi.

L’estudi va descobrir que aquestes partícules suspeses en l’aire surten disparades ràpidament, a velocitats de 6,6 peus (2 metres) per segon, assolint 4,9 peus (1,5 metres) per sobre del vàter en 8 segons. Mentre que les gotes més grans tendeixen a dipositar-se a les superfícies en qüestió de segons, les partícules més petites (aerosols de menys de 5 micres, o una milionèsima part d’un metre|metro) poden romandre suspeses en l’aire durant minuts o més. Els usuaris dels banys no només s’han de preocupar pels seus propis residus. Molts altres estudis han demostrat que els patògens poden persistir a la tassa durant dotzenes de descàrregues, la qual cosa augmenta el risc potencial d’exposició. "L’objectiu del vàter és eliminar eficaçment els residus de la tassa, però també fa el contrari, és a dir, polvoritzar gran part del contingut cap a dalt. El nostre laboratori ha creat una metodologia que estableix les bases per millorar i mitigar aquest problema", ha detallat l’investigador.

La idea d’utilitzar la tecnologia del laboratori per rastrejar el que passa en l’aire després d’estirar la cadena d’un vàter va ser fruit de la comoditat, la curiositat i les circumstàncies. Durant una setmana lliure del mes de juny passat, els investigadors es van unir per preparar i realitzar l’experiment. Van utilitzar dos làsers: un brillava contínuament sobre el lavabo i per sobre d’ell, mentre que l’altre enviava polsos ràpids de llum sobre la mateixa zona. El làser constant revelava en quina part de l’espai es trobaven les partícules suspeses en l’aire, mentre que el làser polsant podia mesurar la seua velocitat i direcció. Mentrestant, dos càmeres prenien imatges d’alta resolució.

El lavabo per si mateix era del tipus habitual als banys públics nord-americans: una unitat sense tapa acompanyada d’un mecanisme cilíndric de descàrrega –manual o automàtica– que sobresurt per la part posterior a prop de la paret, conegut com a vàlvula d’estil fluxòmetre. El vàter, nou i net, s’omplia només amb aigua de l’aixeta. Sabien que aquest experiment improvisat podria ser una pèrdua de temps, però en lloc d’això, la investigació va causar un gran enrenou. "Esperàvem que aquestes partícules d’aerosol flotessin cap a dalt, però van sortir disparades com un coet", ha apuntat Crimaldi.

Les enèrgiques partícules d’aigua suspeses en l’aire es van dirigir majoritàriament cap a dalt i cap enrere, cap a la paret posterior, però el seu moviment era impredictible. També es va elevar fins el sostre del laboratori i, en no tenir cap altre lloc on anar, es va desplaçar cap a l’exterior de la paret i es va estendre cap a davant, cap a l’interior de la sala. El muntatge de l’experiment no incloïa residus sòlids ni paper higiènic a la tassa, i no hi havia cap lavabo ni persones en moviment. Segons Crimaldi, totes aquestes variables de la vida real podrien agreujar el problema. També van mesurar les partícules suspeses en l’aire amb un comptador òptic de partícules, un dispositiu que aspira una mostra d’aire a través d’un petit tub i la il·lumina amb una llum, la qual cosa permet comptar i mesurar les partícules. Les partícules més petites no només floten en l’aire durant més temps, sinó que poden escapar als pèls del nas i arribar més profundament als pulmons, el que les fa més perilloses per a la salut humana, per la qual cosa saber quantes partícules i de quina mida són també era important. Encara que aquests resultats poden ser desconcertants, l’estudi proporciona als experts en fontaneria i salut pública una manera de millorar el disseny de les canonades i les estratègies de desinfecció i ventilació, a fi de reduir el risc d’exposició a patògens als lavabos públics.