Quan la covid és crònica

Fatiga, dolors musculars, rampes, dificultats per recordar, seguir una conversa, una pel·lícula o conduir, inestabilitat als músculs, inflamacions en òrgans, tos, brunzits, mal de coll, esgarrifances, ofegaments al menjar, hipotèrmia o peus freds són molts dels símptomes que pateixen persones que han passat la covid i no d’una forma greu. Hi ha molt desconeixement sobre la covid persistent i experts de l’ICS a Lleida han decidit posar en marxa un estudi per valorar si un programa d’educació grupal en pacients afectats millora la percepció de qualitat de vida i benestar emocional. “El projecte pretén ser la base del desenvolupament en el futur de noves estratègies de teràpia per a pacients amb patologia de covid persistent”, segons la investigadora principal, Aranzazu Nieto.

Les sessions grupals van començar a l’octubre i hi participen 22 persones. El perfil majoritari és el d’una dona de 50 a 60 anys que abans d’infectar-se tenia una vida laboral i social activa.En una de les sessions, Joan, Antonio, Irene, Montse, María Jesús, Violeta, Montse, Anna, Isabel i Roser van explicar que mesos després d’infectar-se patien alguns símptomes i molts se sentien incompresos en el seu entorn i fins i tot en el sistema sanitari. El 40% dels participants treballen i la resta, estan de baixa.“En ocasions he arribat a pensar si tenia un problema mental amb la tos que tinc o si m’inventava els símptomes”, van assenyalar molts d’ells.

Tanmateix, “en aquests grups no ens sentim sols, hem recuperat confiança i fins i tot hem pogut expressar-nos bé. Treure tot el que tenim dins ens dona molta pau”, van assenyalar alguns d’ells. Els deu van coincidir que la baixa moral que tenien ja gairebé no la tenen.En les sessions al CAP Primer de Maig, Nieto va explicar que “treballen el que els passa, se’ls dona informació sobre la malaltia, aprenen a acceptar els símptomes i a demanar ajuda –molts creuen que fan pena i són culpables, de forma que aprenen a demanar ajuda per fer el llit– o com es veuen en el futur”.

Es tracta de realitzar, doncs, un resum sobre l’aprenentatge i canvi d’hàbits per a la seua normalització i introducció en la vida diària.La participació en aquest estudi servirà per conèixer els beneficis de les intervencions infermeres en l’educació sanitària durant el procés de la covid persistent i el progrés en el temps de les persones participants. Així, els professionals sanitaris tindran una eina per poder ajudar els pacients que ho pateixen a millorar en la seua autocura, qualitat de vida i estat emocional.A banda de Nieto, també hi participen Javier Ichart, Eugeni Paredes, María Cruz Urgelés, Mónica Solanes, Irene Muñoz, Andrea Cortés i Yvette Miró.

“Tant de bo hi hagi una prova diagnòstica per sentir-se tranquils”

“Acabem de començar amb les sessions però després de Nadal les tornarem a fer amb nous pacients i continuarem amb l’estudi, ja que volem aconseguir que aquestes persones millorin el seu benestar emocional”, va explicar Aranzazu Nieto, infermera d’Atenció Primària i investigadora principal.

De moment estan fent l’estudi amb dos grups de 22 persones. Les sessions són de 90 minuts i són una cada quatre setmanes. “Malgrat l’estudi, tenim un grup de WhatsApp on es passen informació i xategen entre ells.

Encara que les seues sessions acabin, estaran sempre en contacte i saben que entre ells poden entendre’s”. Per a Nieto, a banda d’aconseguir que aquest protocol funcioni i arribi a altres llocs, desitja que s’aconsegueixi crear una prova diagnòstica per tal que la societat els comprengui.