Càncer de mama: desenvolupen un mètode capaç de predir com respondran les pacients a determinats tractaments

Avui dia, les possibilitats per determinar per endavant quins pacients amb càncer de mama es beneficiaran dels diferents tractaments són limitades. Ara, un equip de l’Institut Karolinska d’Estocolm ha desenvolupat un mètode capaç d’afinar en aquest sentit i d’identificar els més adequats.

"Aquesta tècnica pot predir com respondran les pacients a determinats tractaments, la qual cosa permet evitar efectes secundaris innecessaris i estalviar costos", afirma Johan Hartman, del departament d’Oncologia-Patologia, que no obstant assenyala que es necessiten estudis confirmatoris més amplis, però "veiem que el concepte funciona", assegura. La seua descripció es publica en l’últim número de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

En l’actualitat es disposa de diversos fàrmacs diferents per al tractament del càncer de mama, relata un comunicat del Karolinska, però la malaltia és complexa i no a totes les pacients els ajuden els mateixos fàrmacs o tots ells.

La seqüenciació de l’ADN, per exemple, permet obtenir certa informació sobre el tractament de què es beneficiarà una pacient. Tanmateix, en molts casos no és possible saber si ajudarà o no a una pacient concreta, pel que es necessiten millors mètodes per predir com respondrà.

El mètode que han desenvolupat els investigadors del Karolinska es basa en aïllar i conrear no només cèl·lules tumorals, sinó també les anomenades cèl·lules de suport de pacients amb càncer de mama. A continuació, els tractaments contra el càncer es proven en diferents concentracions d’aquestes cèl·lules conreades per comprovar la seua sensibilitat als fàrmacs.

L’estudi actual demostra que és possible establir aquest tipus de models tumorals cel·lulars a partir de tumors de mama i que són similars als tumors d’origen de les pacients en aspectes rellevants, per exemple genèticament i quant a diferents marcadors proteics. Els models tumorals es van crear a partir de biòpsies de 98 pacients operades de càncer de mama, i en ells es van provar més de 35 fàrmacs contra el càncer de mama existents i en fase de desenvolupament.

Els investigadors van poder comprovar que la sensibilitat als fàrmacs que mostraven els models tumorals coincidia en gran manera amb els coneixements actuals sobre les opcions de tractament basades en els tipus de tumors de pacients i que, en alguns casos, els models eren sensibles als fàrmacs que estaven en fase de desenvolupament.

Els investigadors van examinar llavors la precisió amb què el mètode pot predir les respostes al tractament. Per a això van realitzar un estudi de validació en quinze pacients que van rebre tractament abans de la cirurgia, l’anomenat tractament neoajudant. A partir de biòpsies preses abans de la cirurgia, els investigadors van crear models tumorals per a cada pacient i els van exposar als mateixos fàrmacs que va rebre la pacient.

Els resultats mostren que les respostes al tractament predites pel model tumoral van coincidir en línies generals amb les respostes al tractament que la pacient va mostrar posteriorment. Per exemple, el model va predir la resposta al tractament del fàrmac quimioterapèutic epirubicina amb una precisió del 90 per cent, mentre que quatre de les quatre pacients tractades i sotmeses a proves amb fàrmacs d’anticossos monoclonals anti-HER2 van mostrar coherència.

Els investigadors assenyalen que també és possible crear models cel·lulars a partir de tumors petits, dels quals sol considerar-se un repte tècnic prendre mostres sense posar en perill el diagnòstic, i que les proves poden realitzar-se amb relativa rapidesa.