Ser mare al segle XXI

La guionista i escriptora Marta Grau Rafel és barcelonina, però les seues arrels són al Pallars. I així queda reflectit a la novel·la Una casa on tornar (La Magrana). Paradoxalment, arranca amb una trama molt urbana, molt contemporània, en què l’Ona, la principal protagonista, no vol ser mare però la seua parella té una filla petita d’una relació anterior.

“És una novel·la sobre la maternitat, però sobre la maternitat actual, sobre la diversitat de famílies que hi ha a la nostra societat i la necessitat de ser creatius per adaptar-nos a aquestes noves realitats” en les quals es plantegen “molts dubtes” perquè ja no hi ha un únic patró a seguir. “L’Ona no volia ser mare, però ha d’exercir com a tal perquè la seua parella s’absenta molt per feina i acaba establint un vincle molt fort amb la nena. Un vincle de molt amor, però sense cap dret.” A la seua manera de veure, un debat “molt actual”, un retrat de “les noves complexitats” que sorgeixen quan acaba una relació de parella i amb aquesta es trenquen els llaços amb persones “amb qui has conviscut, que has educat”.

Marta Grau Rafel volia incidir en com la dona continua portant el pes de les càrregues invisibles del sistema familiar. I l’Ona es rebel·la. “Si perds el que desitges, oblides qui ets”, escriu Grau Rafel, que es nega que la protagonista hagi de renunciar als seus somnis i la porta fins al Pallars, a la casa familiar, “a recompondre’s, a iniciar una nova vida”.

La casa “com a metàfora” en un paisatge que forma part de l’ADN de l’autora. Encara que no identifica cap població en concret, sí que dona protagonisme “al lago”, i manté paraula en castellà, com s’utilitza a la zona. “És molt important per a nosaltres”, subratlla.

Una casa on tornar ha suposat el retorn a la ficció de Marta Grau Rafel després de deu anys durant els quals ha firmat guions per a sèries com Les de l’hoquei o Com si fos ahir, o adaptacions al cine de novel·les com Tros. “M’encanta la meua feina, perquè m’apassiona la psicologia humana, capaç del més brillant i el més fosc, però quan escrius guions has de tenir al cap les exigències de producció. En canvi, quan escric una novel·la sento una llibertat absoluta.”