Mor als 91 anys l'arquitecte japonès Arata Isozaki, autor del Palau Sant Jordi

El prestigiós arquitecte japonès Arata Isozaki, autor d’obres com el Palau Sant Jordi de Barcelona, la Casa del Hombre (Domus), a A Coruña, o el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles, (EUA), Premi Pritzker de Arquitectura el 2019, ha mort als 91 anys. Així ho ha confirmat a EFE una portaveu de l’oficina de l’arquitecte a Barcelona, que ha rebut la notícia de la mort d’Isozaki a través de la seua companya.

Autor prolífic, Isozaki compta amb nombroses obres a Espanya, i a més del Palau Sant Jordi i l’edifici Domus, va projectar l’accés al CaixaForum i l’edifici Districte 38, a Barcelona, el Parc Universitari de Santiago de Compostel·la, el pavelló poliesportiu de Palafolls, les Bodegas La Horra a Burgos o el complex Isozaki Atea, de Bilbao.

Fora d’Espanya va dissenyar desenes de destacats edificis, com la Torre Allianz, de Milà, el Museu Nacional de Civilització Egípcia, al Caire, el Centre Nacional de Convencions de Qatar o el Kyoto Concert Hall.

Entre les tendències modernes de l’Arquitectura, se'l situa dins del Metabolisme, i en el seu estil va evolucionar dels elements tradicionals a elements mes modernistes i geomètrics, reinterpretant formes comvoltes, esferes i altres detalls geomètrics. El 5 de març de 2019 va ser guardonat amb el Premi Pritzker 2019, considerat el Nobel de la Arquitectura, pel conjunt de la seua obra "que supera el marc de l’arquitectura per plantejar qüestions que transcendeixen eres i fronteres", segons el fallo del jurat. Per a alguns arquitectes, va ser un visionari, que sempre es va enfrontar a la seua tasca com a arquitecte amb un "profund compromís amb l’art de l’espai".

Nascut el 23 de juliol de 1931, a Oita, Kyushu (Japó), es va llicenciar en Arquitectura a la Universitat de Tòquio, el 1954. Va ser alumne de Kenzo Tange i va col·laborar amb el seu equip fins 1964, data en què va obrir el seu propi estudi a la capital japonesa. Durant els deu anys que va treballar amb Tange va poder participar en el disseny d’alguns edificis, com el de la prefectura de Kaguna a Takamatsu (1955-58); l’Ajuntament d’Imabani (1957-58); i en el Pla de la Ciutat de Tòquio (1959-1960).

Entre els seus primers treballs al Japó figura l’Edifici de Col·legi de Metges (1959, a Oita), i la Biblioteca Municipal (1962, a Kitakyushu). A més, en els vuitanta, entre 1981 i 1986, va construir el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles, a Califòrnia.

El 1983 va participar en el concurs internacional per a la construcció del Palau de Sant Jordi a Barcelona, el seu projecte va ser triat i el 1985 va començar la construcció del pavelló olímpic, que va ser inaugurat el setembre de 1990. Per a la construcció del Palau Sant Jordi va respectar l’harmonia del conjunt i va indicar que volia ser un pont entre el vell estadi olímpic modernitzat i l’INEF de Ricardo Bofill.

Arquitecte, urbanista i teòric japonès, el juny de 1991 va ser guardonat amb el gran premi FAD d’Arquitectura 1990, per aquesta obra. En aquella mateixa etapa, va dissenyar d’un nou pavelló esportiu a Palafolls (Barcelona). El 1993, va dirigir la construcció del museu antropològic Domus: la Casa del Hombre, a A Coruña.

El setembre de 1995 es va inaugurar a la Fundació Miró de Barcelona una mostra que incloïa maquetes, dibuixos, documentació de 22 projectes realitzats al Japó, Espanya i els Estats Units, i projectes que li van ser rebutjats, com un edifici per al nou Ajuntament de Tòquio.

Guardonat internacionalment, a Espanya el Consell de Ministres del 26 de setembre de 1997 li va concedir la Gran Creu del Mèrit Civil, que li va ser imposada més tard, el 29 d’octubre, pel president José María Aznar durant una visita oficial al Japó. Era membre de la Royal Academy of Arts, i comptava amb la medalla d’Oro del RIBA (el Royal Institute of British Architects). Es va casar amb l’escultora Aiko Miyawaki, autora de les escultures situades a l’entrada del Palau Sant Jordi, que simbolitzen un jardí d’arbres.