L'extensió de les onades de calor augmenta un 4% per dècada a Espanya

L’extensió mitjana de les onades de calor ha augmentat un 4 % per dècada des de 1950 a gairebé tot Espanya, en concret a la península i Illes Balears, segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i de la Universitat de Vigo (UVigo).

Alejandro Díaz-Poso i Dominic Royé (USC) acaben de publicar, juntament amb Nieves Lorenzo (UVigo), els resultats d’aquest estudi que mostra com les tendències en el període 1950-2020 indiquen que les onades de calor a la península ibèrica i les Balears "són cada vegada més intenses i els esdeveniments extrems augmenten en magnitud".

En concret, les intensitats més grans s’observen a l’oest peninsular i zones muntanyoses, i les menors al litoral mediterrani.

Així mateix, l’augment de la durada dels períodes d’onades de calor és més pronunciat en l’est-sud-est, on l’augment d’intensitat també és més gran, informa en un comunicat l’USC.

La investigació publicada a Environmental Research posa de manifest que l’extensió mitjana de les onades de calor per al període 1950-2020 va augmentar en un 4 % per dècada, mentre que l’augment en l’extensió màxima és encara més gran, un 4,1 % per cada deu anys.

Aquests resultats suggereixen "una exposició humana més gran, un augment de la demanda d’energia i implicacions per al risc d’incendi", adverteixen els investigadors.

L’equip de l’USC i de la UVigo va decidir realitzar aquest estudi davant de la inexistència d’anàlisis climatològiques de les onades de calor per a la península ibèrica i les Balears que utilitzin l’índex EHF (Excess Heat Factor), desenvolupat per científics australians, que incorpora directament l’aspecte d’intensitat i el procés d’aclimatació del cos humà.

Les àrees que mostren una intensitat més important de les onades de calor no coincideixen amb àrees on aquests esdeveniments tenen una durada més gran.

Tant per a 1950-2020 com per al cas concret de 2018, les onades de calor a les zones muntanyoses i oest peninsular es caracteritzen per un EHF més alt, però d’una durada més talla que les de la zona sud-est peninsular i, en general, al litoral mediterrani.

"La raó principal d’aquest patró espacial rau en el ràpid transport de masses d’aire suaus des de l’Oceà Atlàntic cap a l’oest de la península ibèrica", aclareixen els investigadors.