PATRIMONI RECUPERACIÓ
Construeix una cabana de volta del segle XXI a Castelldans
Joan Agustí Tarragó recrea aquest tipus de construcció a Castelldans per preservar aquestes edificacions típiques de les Garrigues || Va iniciar les obres fa més de 4 mesos i la va aixecar pedra a pedra
Joan Agustí Tarragó construeix a Castelldans des de fa més de quatre mesos una edificació que recrea les típiques cabanes de volta declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco fa quatre anys i que apareixen aquí i allà en els camps de les comarques del Segrià i les Garrigues, principalment, malgrat que també n’hi ha a l’Urgell i a la Segarra. Va començar aprofitant un marge de pedra seca en una finca rústica de la seua propietat, al costat de l’ermita de la població, i va continuar aixecant pedra a pedra l’actual edificació en la qual ha utilitzat tècniques i elements propis de l’arquitectura actual com el ciment. Aquest empresari agrícola té 70 anys i en les seues estones lliures, juntament amb un altre company jubilat de 72 anys, s’ha dedicat a aixecar la seua “petita casa” per preservar aquestes edificacions “per amor a les tradicions i al nostre patrimoni”, diu.
“Hem arribat a transportar pedres de més de 400 quilos per posar-les una sobre una l’altra amb el nostre esforç i sense l’ajuda de més mà d’obra. Ara la casa està gairebé construïda i només ens falten petits detalls per començar-la a gaudir.” Agustí explica que tot aquest treball està justificat perquè “des de fa anys que tenia el caprici de tenir una cabana com les que tradicionalment utilitzaven els pagesos i els pastors per passar la nit o guarir-se del mal temps. Vaig intentar comprar-ne alguna, però va ser impossible. Així que he anat reunint pedres, algunes me les han donat, d’altres les he comprat, per poder construir la meua pròpia cabana de volta”, va assegurar. Afirma que ho ha fet emulant les construccions típiques “malgrat que el que volia és tenir un espai on poder reunir la família per fer celebracions i festes al voltant d’una taula. Per aquest motiu he habilitat una xemeneia i un menjador, per tenir un foc a terra en una superfície d’uns 35 metres quadrats seguint els cànons de les típiques construccions agràries”.
Agustí espera poder estrenar la cabana a la primavera, “ja que només falten alguns retocs i la instal·lació d’alguns mobles”. Descarta totalment que pugui donar-li un ús turístic malgrat que alguns agricultors propietaris d’aquest tipus de construccions les hagin rehabilitat amb aquesta finalitat ja que la Generalitat de Catalunya ha obert la porta a aquest tipus d’usos com a allotjaments singulars (vegeu el desglossament). “No contemplo aquesta finalitat. És una construcció per a ús familiar que no està adaptada per a cap altra finalitat que no sigui personal. No l’he fet amb cap finalitat lucrativa”, va remarcar Joan Agustí.
Al pla de Lleida hi ha més de 2.000 cabanes de volta que molts ajuntaments volen promoure com a atractiu turístic creant rutes específiques sobre la pedra seca.
Ajuntaments i particulars esperen donar-los un ús turístic Les traves d’Urbanisme retarden més de dos anys la possibilitat que cabanes de volta, masos i balmes puguin convertir-se en allotjaments turístics singulars. La Generalitat de Catalunya va aprovar l’agost del 2020 un nou decret de Turisme que va obrir la porta a recuperar aquests elements de l’arquitectura popular i paisatgística mitjançant ordenances municipals. Segons aquesta normativa, només poden allotjar un màxim de sis persones i han d’estar habilitats només per dormir. Tanmateix, Urbanisme no permet el canvi d’ús agrari a turístic ja que aquestes construccions s’han utilitzat per a usos agrícoles i són en sòl rústic, segons l’actual normativa.