2022, segon any més càlid a Europa i 5è a nivell mundial, segons Copernicus

El 2022 va ser un any d’extrems climàtics, com sequeres o inundacions, temperatures rècord i concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle en màxims, segons dades del Servei de Canvi Climàtic (C3S) de Copernicus, que el situen com el segon any més càlid a Europa i el cinquè a nivell global. Segons l’informe anual del Clima Mundial el 2022 del C3S, basat en dades captades pel sistema satel·litari de la Unió Europea (UE) Copernicus i publicats aquests dimarts, l’estiu va ser el més calorós de la història a Europa i el tercer més càlid a escala planetària.

EL MÓN

En el conjunt de l’any, la temperatura mitjana es va situar 0,3°C per sobre de la del període 1991-2020 i 1,2° per sobre de la del període 1850-1900, utilitzat habitualment com a aproximació a l’era preindustrial.

El, 2022, va ser el vuitè any consecutiu amb temperatures superiors en més de 1°C a les del nivell preindustrial, amb termòmetres que es van situar més de 2°C per sobre de la mitjana del període 1991-2020 en zones del nord de Sibèria central i al llarg de la Península Antàrtica. Els científics adverteixen que per evitar arribar a punts de no retorn, l’escalfament global s’hauria de limitar aquest segle a 1,5° respecte als valors preindustrials.

Per davant de 2022, els anys més calorosos són 2016, 2020 i 2019 i 2017, segons l’anàlisi del C3S, que apunta que aquestes mesures poden diferir de les d’altres organismes internacionals.  Entre les regions on es va viure l’any més càlid des que hi ha registres figuren àmplies àrees d’Europa occidental, Orient Mitjà, Àsia Central, Xina, Nova Zelanda, el nord-oest de l’Àfrica i la Banya de l’Àfrica.

Les concentracions atmosfèriques de CO2 van augmentar aproximadament 2,1 parts per milió (ppm), un ritme similar al dels últims anys; mentre que les de metà es van incrementar en unes 12 parts per mil milions (ppb), una velocitat per sobre de la mitjana encara que inferior als màxims històrics dels dos últims anys. L’any va tancar amb una mitjana d’uns 417 ppm de CO2 i 1.894 ppb de metà en l’atmosfera, la qual cosa, en ambdós casos, suposa les concentracions més altes registrades per satèl·lit. Si s’hi inclouen altres registres, en el cas del CO2 seria el nivell més alt en més de 2 milions d’anys i en el del metà, el més gran en més de 800.000 anys. "Els gasos amb efecte d’hivernacle són els principals impulsors del canvi climàtic i la seua concentració segueix augmentat cada any i no mostren senyals de desacceleració, ha advertit el director del Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus, Vincent-Henri Peuch.

EUROPA

El Vell Continent va viure el segon any més càlid des que hi ha registres, superat només per 2020, després d’anotar-se l'estiu més calorós i la tercera tardor més calenta, després de 2020 i 2006, segons l’informe, que revela que tot Europa, a excepció d’Islàndia, va registrar temperatures anuals superiors a la mitjana de 1991-2020. La persistent escassetat de precipitacions, combinada amb les altes temperatures i altres factors, va provocar una sequera generalitzada i una activitat incendiària inusualment alta al sud-oest europeu, especialment a Espanya i França.

Les emissions procedents d’incendis forestals entre juny i agost van ser les més altes per a la UE i el Regne Unit dels últims 15 anys. Només França, Espanya, Alemanya i Eslovènia van registrar les emissions més importants per focs estivals dels últims 20 anys.

FENÒMENS EXTREMS EN TOT EL PLANETA

Al febrer, l’extensió del gel marí de l’Antàrtida va mostrar el seu nivell diari més baix en 44 anys de registres satel·litaris. La de l’Antàrtic va assolir valors rècord o gairebé rècord durant sis mesos. Ambdues regions polars van registrar episodis de temperatures rècord. Com a exemple, a l’estació de Vostok (Antàrtida) es van assolir al març els -17,7°C, la cota més alta en 65 anys de registres. Al setembre, en el centre de Grenlàndia es va superar en 8°C la temperatura mitjana per a aquell mes.

A les regions tropicals i subtropicals, les temperatures premonsòniques extremadament altes al Pakistan i nord de l’Índia van provocar prolongades onades de calor a la primavera i màximes i mínimes de rècord. El centre i est de la Xina van patir una prolongada onada de calor, amb la consegüent sequera durant l’estiu. El juliol i l’agost, el Pakistan va registrar precipitacions rècord que van provocar inundacions a gran escala en àmplies zones del país.

Austràlia va experimentar temperatures per sota de la mitjana i episodis d’inundacions generalitzades, una situació típicament associada a la persistència del fenomen La Niña i accentuada, probablement, per la saturació dels terres.

URGEIX REDUIR EMISSIONS I ADAPTAR-SE

"El 2022, va ser un any més d’extrems climàtics a Europa i a tot el món. Aquests esdeveniments posen de manifest que ja estem experimentant les devastadores conseqüències de l’escalfament del planeta", segons la directora adjunta del C3S, Samantha Burgess. Segons la seua opinió, l’informe del Clima Mundial el 2022 del C3S demostra clarament que per evitar les "pitjors conseqüències" és necessari que la societat redueixi "urgentment" les emissions de diòxid de carboni i s’adapti ràpidament al canvi climàtic.