El nou calendari de vacunació infantil inclou un anticòs per a la bronquiolitis

El Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP) ha publicat al seu web l’actualització corresponent a 2023 del calendari d’immunitzacions infantils recomanades per als nens i adolescents que resideixen a Espanya, incloent un anticòs monoclonal per prevenir el virus respiratori sincitial (VRS), causant de la bronquiolitis. Per primera vegada, el calendari ha canviat el terme 'vacunacions’ pel d’'immunitzacions’ ja que ja no inclou només vacunes, sinó també l’ús de nirsevimab, el nom que rep l’anticòs monoclonal davant el VRS, el qual es recomana en lactants menors de sis mesos i fins els dos anys en els grups de risc per a aquesta malaltia.

"Els tractaments amb anticossos monoclonals no són el mateix que les vacunes. Els anticossos monoclonals són medicaments que s’administren per via parenteral transferint directament anticossos 'artificials’ contra un virus per ajudar a combatre les infecciones. Les vacunes, al contrari, funcionen incitant al sistema immunològic a desenvolupar defenses duradores contra aquest, entre les quals s’inclou la producció d’anticossos naturals", ha explicat el coordinador del CAV-AEP, Francisco Álvarez.

Aquest any, a més, els pediatres han celebrat la inclusió de tres noves vacunes a la cartera bàsica del Sistema Nacional de Salut: la del meningococ B per als menors de dos anys, la del virus del papil·loma humà (VPH) en nois als 11-12 anys, i la de la grip per als nadons de sis a 59 mesos. "És un gran pas cap al nostre objectiu d’igualar les prestacions sanitàries de les diferents comunitats autònomes, tot i que encara queden vacunes importants per incorporar: la del rotavirus en lactants, que només està finançada a Castella i Lleó; la del meningococ ACWY als 12 mesos d’edat, que només tenen sis comunitats autònomes; i la de record de la tos ferina en adolescents entre els 12 i els 14 anys", ha emfatitzat el doctor Álvarez.

D’altra banda, el CAV-AEP ha sol·licitat un any més, la recerca de noves formes de finançament de les vacunes no incloses al calendari gratuït per facilitar a les famílies la seua adquisició, així com la creació d’un Comitè Nacional d’Immunització en el qual participin, a més dels tècnics de Salut Pública del Ministeri i de les comunitats autònomes, les societats científiques i els pacients, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En concret, en el nou treball de l’AEP es manté la no-discriminació entre vacunes finançades i no finançades perquè considera que totes les vacunes sistemàtiques s’haurien d’aplicar a tots els nens i adolescents dins de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut.

A més, inclou el manteniment de la pauta de vacunació davant diftèria, tètanus, tos ferina, 'Haemophilus influenzae' tipus b, poliomielitis i hepatitis B amb vacunes hexavalents, amb pauta 2 +1 (2, 4 i 11 mesos) que comporta l’aplicació d’una dosi de pòlio als sis anys d’edat per a la cohort que segueixi aquest esquema.

Atesa la durada limitada de la immunitat davant la tos ferina, insisteix en la recomanació de la vacuna de càrrega estàndard davant diftèria i tos ferina (DTPa) o en el seu defecte de la de baixa càrrega antigènica (Tdpa) als sis anys, associada a VPI, i que vagi seguida d’una altra dosi de Tdpa als 12-14 anys d’edat.

També advoca pel manteniment de la pauta de vacunació antipneumocòccica 2+1 (2, 4 i 11 mesos), amb reafirmació que la VNC13 és la vacuna que millor s’adapta a les característiques epidemiològiques del moment actual d’Espanya; i recomana la introducció de la vacuna davant el meningococ B com a sistemàtica en el lactant, en pauta 2 +1 amb inici als dos mesos d’edat, si bé es pot separar pel temps que es desitgi (no és desitjable més d’1 o 2 setmanes).

L’organització ha aconsellat també la vacunació antigripal en tots els nens de sis a 59 mesos d’edat, per a la seua protecció individual i evitar el contagi cap a altres persones d’edats superiors; a l’igual quie el manteniment de la pauta de vacunació davant els meningococs A, C, W i Y, amb un esquema d’una dosi als quatre mesos de MenC-TT i dos dosis de MenACWY, una als 12 mesos i una altra als 12-14 anys d’edat, amb un rescat progressiu fins els 18 anys en els no vacunats. Per a la resta de les edats la recomanació és de protecció individual.

Finalment, advoca pel manteniment de la pauta de vacunació de triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) i varicel·la amb dos dosis, recomanant la vacuna tetravírica (SRPV) per a la segona dosi; la vacunació davant el SARS-CoV-2 en tots els nens i adolescents de cinc a 18 anys d’edat amb vacunes ARNm i de sis a 59 mesos en grups de risc; i la recomanació de la vacuna del virus del papil·loma humà en ambdós sexes als 11-12 anys, perquè la càrrega de la malaltia neoplàstica en l’home per aquest virus és també important.