Els qui conreen horts tenen menys risc de càncer i millor salut mental

La jardineria i conrear horts ajuda a reduir el risc de càncer i millora la salut mental, segons un estudi en què ha participat l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha constatat que els hortolans mengen més fibra, fan més activitat física i pateixen menys estrès i ansietat. L’estudi, que publica la revista Lancet Planetary Health, ha estat dirigit per un equip científic de la Universitat de Colorado Boulder en col·laboració amb el ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.

"Aquests descobriments proporcionen l'evidència concreta que la jardineria comunitària podria exercir un paper important en la prevenció del càncer, les malalties cròniques i els trastorns de salut mental", ha destacat Jill Litt, autora principal de l’estudi, investigadora de ISGlobal i professora del Departament d’Estudis Ambientals de la Universitat de Colorado Boulder. Litt ha dedicat gran part de la seua carrera a buscar maneres assequibles, escalables i sostenibles de reduir el risc de malalties, especialment entre les comunitats amb rendes baixes.

"Vagis on vagis, la gent diu que hi ha alguna cosa en la jardineria que els fa sentir millor", ha explicat la investigadora, que va comprovar la dificultat de trobar dades científiques sòlides sobre els seus beneficis. Alguns petits estudis observacionals han revelat que les persones que conreen un hort tendeixen a menjar més fruita i verdura i a tenir un pes més saludable, però no està clar si les persones més sanes tendeixen simplement a conrear un hort o si la jardineria influeix en la salut. Segons Litt, només tres estudis havien aplicat un assaig controlat aleatoritzat, però cap no s’havia centrat específicament en la jardineria comunitària.

Per això, els investigadors van reclutar 291 adults de la zona de Denver (Colorado, Estats Units) que no practicaven la jardineria, amb una mitjana d’edat de 41 anys, i més de la meitat de llars amb baixos ingressos. La meitat dels voluntaris els van assignar al grup de jardineria comunitària, mentre que l’altra meitat va constituir un grup de control que havia d’esperar un any per començar a conrear un hort. Ambdós grups van fer enquestes periòdiques sobre la seua ingesta nutricional i la seua salut mental, es van sotmetre a mesuraments corporals i van portar monitors d’activitat.

Així, els investigadors van veure que els participants del grup de jardineria consumien, de mitjana, 1,4 grams més de fibra al dia que els del grup de control, la qual cosa suposa un augment del 7%. Els autors assenyalen que la fibra exerceix un profund efecte en les respostes inflamatòries i immunitàries, i influeix en tots els aspectes, des de com metabolitzem els aliments fins la salut del nostre microbioma intestinal i la susceptibilitat a la diabetis i certs tipus de càncer.

A més, aquest grup també va augmentar els seus nivells d’activitat física en uns 42 minuts a la setmana. Els participants en l’estudi també van veure com disminuïen els seus nivells d’estrès i ansietat.  "Fins i tot si vens a l’hort amb la intenció de conrear els teus propis aliments en un lloc tranquil, comences a mirar la parcel·la del veí i compartir tècniques i receptes, i amb el temps es consoliden les relacions", ha afegit Litt, que destaca aquests beneficis addicionals de conrear un hort en comunitat. "No es tracta només de fruites i verdures. També es tracta d’estar en un espai natural a l’aire lliure juntament amb altres persones", ha conclòs.