Una sorprenent cambra de magma creix sota un volcà mediterrani

Un estudi revela l’existència d’una gran massa de magma mòbil sota el Kolumbo, un volcà submarí actiu a prop de Santorini (Grècia), que fins ara no s’havia detectat.

La presència de la cambra de magma --detectada gràcies a una nova tècnica d’obtenció d’imatges de volcans que produeix imatges d’alta resolució de les propietats de les ones sísmiques-- augmenta les probabilitats d’una futura erupció, el que porta als investigadors a recomanar estacions de vigilància de riscos en temps real a prop d’altres volcans submarins actius per millorar les estimacions de quan és probable que es produeixi una erupció.

Fa gairebé quatre-cents anys, el 1650, el Kolumbo va trencar la superfície del mar i va entrar en erupció, matant 70 persones a Santorini. Aquesta erupció, que no s’ha de confondre amb la catastròfica erupció volcànica de Thera (Santorini) ocorreguda cap a 1600 a.C., va ser provocada pel creixement de dipòsits de magma sota la superfície del Kolumbo. Ara, els investigadors afirmen que la roca fosa de la cambra està assolint un volum similar.

L’estudi, publicat a la revista Geochemistry, Geophysics and Geosystems, és el primer en utilitzar imatges sísmiques d’inversió de forma d’ona completa per buscar canvis en l’activitat magmàtica sota la superfície dels volcans submarins de l’Arc Hel·lènic, on es troba el Kolumbo.

La tecnologia d’inversió de forma d’ona completa s’aplica a perfils sísmics -registres de moviments del terreny al llarg de línies quilomètriques- i avalua les diferències en les velocitats d’ona que poden indicar anomalies al subsol. L’estudi va demostrar que la tecnologia d’inversió de forma d’ona completa pot utilitzar-se en regions volcàniques per trobar possibles ubicacions, mides i taxes de fusió de cossos de magma mòbils.

Els perfils sísmics es van construir després que els investigadors efectuessin trets amb canons d’aire des d’un vaixell d’investigació que sobrevolava la regió volcànica, provocant ones sísmiques que van ser registrades per sismòmetres de fons situats al llarg de l’arc.

"La inversió de la forma d’ona completa és similar a una ecografia mèdica", explica en un comunicat Michelle Paulatto, vulcanòleg de l’Imperial College de Londres i segon autor de l’estudi. "Utilitza ones sonores per construir una imatge de l’estructura subterrània d’un volcà".

Segons l’estudi, una disminució significativa de la velocitat de les ones sísmiques que viatgen sota el llit marí indica la presència d’una cambra de magma mòbil sota el Kolumbo. Les característiques de les anomalies de les ones es van utilitzar per fer-se una millor idea dels perills potencials que pot presentar la cambra de magma.

Según Kajetan Chrapkiewicz, geofísic de l’Imperial College de Londres i autor principal de l’estudi, les dades existents sobre els volcans submarins de la regió eren escasses i borroses, però el dens conjunt de perfils sísmics i la inversió de la forma d’ona completa els ha permès obtenir imatges molt més nítides que abans. Aquestes es van utilitzar per identificar una gran cambra de magma que ha anat creixent a un ritme mitjà d’uns 4 milions de metres cúbics a l’any des de l’última erupció del Kolumbo en 1650 E.C.

Segons l’estudi, el volum total de fosa acumulada en el dipòsit de magma sota el Kolumbo és d’1,4 quilòmetres cúbics. Segons Chrapkiewicz, si es manté el ritme actual de creixement de la cambra magmàtica, en algun moment dels propers 150 anys el Kolumbo podria assolir els 2 quilòmetres cúbics de volum de fosa que es calcula que va ser expulsat durant l’erupció de 1650 E.C. Encara que els volums de fusió volcànica poden estimar-se, no hi ha manera de saber amb seguretat quan entrarà en erupció el Kolumbo.