Un consum major de cafè podria reduir la gravetat del fetge gras no alcohòlic en diabètics tipus 2

Un estudi de la Universitat de Coimbra (Portugal) ha revelat que la cafeïna, els polifenols i altres productes naturals presents al cafè poden ajudar a reduir la gravetat de la malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) en persones amb sobrepès i diabetis de tipus 2 (DMT2).

El fetge gras no alcohòlic és un terme col·lectiu per als trastorns hepàtics causats per una acumulació de greix al fetge. Poden provocar fibrosi hepàtica, que pot progressar a cirrosi (cicatrització del fetge) i càncer de fetge. La MFGNA no és conseqüència del consum excessiu d’alcohol, sinó d’un estil de vida poc saludable, amb poc exercici i una dieta hipercalòrica.

Els participants en l’estudi amb un major consum de cafè tenien fetges més sans. Aquells amb nivells més alts de cafeïna tenien menys probabilitats de patir fibrosi hepàtica, mentre que els nivells més alts de components del cafè sense cafeïna es van associar significativament amb puntuacions reduïdes de l’índex de fetge gras.

L’estudi, publicat a la revista científica 'Nutrients', suggereix que, en els pacients amb diabetis tipus 2 i sobrepès, un consum major de cafè s’associa a una malaltia del fetge gras no alcohòlic menys greu.

Els investigadors van enquestar 156 participants de mitjana edat amb obesitat límit sobre el seu consum de cafè, dels quals 98 patien diabetis tipus 2 i van proporcionar mostres d’orina de 24 hores.

Es van utilitzar per mesurar la cafeïna i els metabòlits diferents de la cafeïna, és a dir, els productes naturals de la descomposició del cafè per l’organisme. Aquesta metodologia segueix un canvi recent cap a l’anàlisi de l’orina en lloc del consum autodeclarat, per obtenir dades quantitatives més definides sobre la ingesta de cafè.

La ingesta de cafeïna s’associa a una disminució de la fibrosi hepàtica en la MFGNA i altres malalties hepàtiques cròniques. S’ha suggerit que altres components del cafè, inclosos els polifenols, redueixen l’estrès oxidatiu al fetge, reduint al seu torn el risc de fibrosi i millorant l’homeòstasi de la glucosa tant en subjectes sans com amb sobrepès. Tots aquests factors també poden alleujar la gravetat de la diabetis tipus 2.

"A causa dels canvis en la dieta i l’estil de vida moderns, s’està produint un augment de les taxes d’obesitat i de la incidència tant de la diabetis tipus 2 com de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, que en última instància poden convertir-se en afeccions més greus i irreversibles, la qual cosa suposa una càrrega per als sistemes sanitaris. La nostra investigació és la primera en observar que les quantitats acumulades més elevades de metabòlits amb i sense cafeïna a l’orina s’associen a una menor gravetat de la MFGNA en persones amb sobrepès i diabetis tipus 2", ha comentat l’autor principal de l’estudi, el doctor John Griffith Jones, investigador principal del Centre de Neurociència i Biologia Cel·lular de la Universitat de Coimbra.