L'1% de la població més rica acumula el 63% de la riquesa produïda al món des de 2020, segons Oxfam Intermón

L’1% de la població més rica ha acumulat gairebé dos terceres parts de la nova riquesa (valorada en 42 bilions de dòlars), generada a nivell global entre desembre de 2019 i desembre de 2021, gairebé el doble que el 99% restant de la Humanitat. Segons revela un nou informe d’Oxfam Intermón, 'La llei del més ric', que es publica coincidint amb l'inici del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, durant l’última dècada, l’1% més ric ha acumulat al voltant del 50% de la nova riquesa. "Les elits s’estan reunint en un context en el qual la riquesa i la pobresa extremes al món s’han incrementat simultàniament per primera vegada en 25 anys", ha afirmat Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.

L’ONG explica que, per cada dòlar de nova riquesa global que rep una persona del 90% més pobre de la Humanitat, un milmilionari es queda 1,7 milions de dòlars. Així, la fortuna dels milmilionaris creix a un ritme de 2.700 milions de dòlars diaris. En una dècada, el nombre de milmilionaris i la seua riquesa s’han duplicat. Des de 2020, el valor conjunt de la riquesa dels milmilionaris espanyols ha augmentat en gairebé 3.000 milions de dòlars, la qual cosa equival a un augment d’aproximadament 3 milions de dòlars al dia, segons Oxfam.

D’altra banda, ha avisat que l’actual crisi de preus és també "una crisi de desigualtat", ja que, segons el Banc Mundial, es tractaria de l’increment més gran de la pobresa i desigualtat entre països des de la Segona Guerra Mundial. En concret, ha explicat que els països més pobres destinen quatre vegades més recursos al servei del deute ("en mans de rics creditors") que als serveis de salut pública. Com a exemple, ha destacat que el Brasil va destinar el 2021 tres vegades més al servei del deute que a inversió en salut. "Mentre les famílies més vulnerables pateixen per omplir la nevera o mantenir una temperatura adequada, l’extraordinari creixement dels beneficis empresarials en sectors com el de l’energia i l’alimentació ha disparat de nou els patrimonis dels més rics", ha manifestat.

Segons les estimacions de l’organització, 95 grans empreses d’energia i d’alimentació han més que duplicat els seus beneficis el 2022, generant uns beneficis extraordinaris per un total de 306.000 milions, i destinant 257.000 milions (el 84%) a remunerar els seus rics accionistes. A Austràlia, els Estats Units i el Regne Unit, aquests beneficis empresarials han contribuït com a mínim al 50% del creixement de la inflació.

Així mateix, l’ONG ha destacat que almenys 1.700 milions de treballadors viuen en països on el creixement de la inflació se situa per sobre del dels salaris, i més de 820 milions de persones a tot el món (aproximadament una de cada deu) passen gana. "Les dones i les nenes solen menjar en últim lloc i en menors quantitats a les cases, i representen gairebé el 60% de la població mundial que pateix fam", ha subratllat.

CAP A UNA DESIGUALTAT ESTRUCTURAL A ESPANYA

Respecte a Espanya, l’organització ha assegurat que, el 2008, l’1% amb més riquesa concentrava el 15,3% de la riquesa neta total, i el 2021 ja representava un 23,1%, aproximadament un de cada quatre euros. "L’evolució de la desigualtat a Espanya és un fenomen preocupant: mentre els salaris perden pes i capacitat de poder adquisitiu, les grans empreses augmenten beneficis i la riquesa a Espanya continua concentrant-se en mans d’uns quants", ha comentat Cortada.

Oxfam Intermón ha afegit que els milmilionaris també s’han vist afectats per l’actual crisi i el valor de la seua riquesa descendeix, però aconsegueixen recuperar ràpidament els guanys, per sobre del creixement del país. "Al contrari de la realitat de milions de famílies a Espanya en les quals arribar a fi de mes és una tasca cada vegada més difícil", ha manifestat. Entre gener i novembre de 2022, segons ha ressaltat l’ONG, la inflació ha reduït el poder de compra de les famílies en situació més vulnerable un 26% més que el de d'aquells amb més ingressos. Mentrestant, els salaris en termes reals han caigut a nivells similars als viscuts durant els pitjors anys de la crisi de 2008 i són ja un 4% inferiors als de llavors. Alhora, els beneficis, especialment de les grans empreses, s’han mantingut i fins i tot han crescut.

Según Oxfam Intermón, el 2021, el benefici de les empreses de l’IBEX 35 en el seu conjunt va ser un 63% superior al de 2019, i un 55% per sobre a la mitjana dels resultats dels cinc anys prepandèmia (entre 2015 i 2019). En el tercer trimestre de 2022 van anunciar resultats un 30% superiors als del mateix període de l’any anterior. "Estem davant d’una crisi alimentada perquè algunes de les grans empreses i els superrics s’han aprofitat del context d’incertesa, la pandèmia i la guerra a Ucraïna i n’estan traient profit, unflant preus i marges, a costa d’una gran majoria", ha declarat Cortada.

D’aquesta manera, Oxfam Intermón demana al Govern espanyol que "de manera immediata impulsi un pacte de rendes juntament amb el conjunt dels actors socials, per evitar que els salaris continuïn patint l’efecte directe de la inflació". Entre altres qüestions, reclama aprofundir en la reforma fiscal elevant els tipus aplicats sobre les rendes de capital fins equiparar-les al tractament fiscal del treball; reforçar la lluita contra l’evasió i elusió fiscal; i revisar els impostos als beneficis i l’impost al patrimoni.

Quant a les polítiques socials, considera "vital" ampliar la cobertura de l'Ingrès Mínim Vital (IMV), així com agilitzar tràmits i requisits, juntament amb polítiques de caràcter social focalitzades en les famílies i empreses més vulnerables mentre es mantingui la crisi de cost de vida.