MISTERI
Nova teoria sobre les enigmàtiques línies de Nazca
Investigadors japonesos asseguren que senyalitzaven camins i senders
La funció i el significat que amaguen les línies de Nazca és un misteri que porta intrigant científics des de fa dècades. Ara, un grup d’investigadors japonesos consideren que podria haver estat una manera de marcar camins i senders. Aquestes línies són un conjunt de centenars de figures geomètriques d’animals, persones, o plantes situades en un immens desert a la regió d’Ica, al sud de Lima, realitzats per la cultura naixi (segle I-VII) i la funció del qual i significat continuen sense estar clars.
Masato Sakai, investigador de la Universitat de Yamagata (oest del Japó), lidera un grup dedicat a l’estudi d’aquestes enigmàtiques línies que ha descobert, amb l’ajuda d’arqueòlegs locals, imatges aèries i drons, més de 350 figures des de 2004. Sakai explica que existeixen dos tipus de figures, les de tipus lineal (com el conegut colibrí) i que es van fer retirant les pedres negres superiors per revelar terra blanca sota; i de tipus relleu, que combinen diverses dimensions per fer una figura. "Les de tipus lineal existeixen a l’inici i al final de camins rectes i es poden utilitzar per viatjar d’una vall a un altre que es trobi a uns 20 quilòmetres, mentre que les de tipus relleu són al costat de senders que no són rectes i solen estar dibuixades en arracada", afirma.
Tradicionalment algunes de les hipòtesis conjecturaven que les línies de Nazca eren un gran calendari astronòmic, altres experts creien que eren figures religioses i alguns ufòlegs que van ser pistes d’aterratge de naus extraterrestres.
UNA CIVILITZACIÓ SENSE LLETRES
Per a aquest investigador japonès, el seu focus d’interès sempre s’ha centrat en les lletres i abecedaris, per la qual cosa volia saber quina era la forma en què aquesta civilització podia comunicar-se sense comptar amb aquests sistemes. "Jo tinc interès en les lletres. Tothom utilitza abecedaris, però en la civilització andina no tenien aquesta manera de comunicar-se, per la qual cosa volia saber com ells ho feien. El meu interès era una civilització sense lletres", assenyala.
Malgrat la seua antiguitat, aquestes cèlebres figures no van ser descobertes fins 1930 perquè la planícia de la superfície del desert només permetia que els dissenys es veiessin en la seua totalitat des de l’aire o des d’alguns turons circumdants. Les figures més representatives són conegudes com l’aranya, la mona i el colibrí, a més del còndor, el pelicà, la gavina, el caragol, la balena, la serp i la flama, a més d’altres que representen plantes o figures humanes.
NOVA FRONTERA AMB LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Quan aquests investigadors nipons van començar el projecte comptaven principalment amb fotos satel·litàries o aèries, tanmateix, en anys recents han aconseguit incorporar també drons, la qual cosa ha ajudat a trobar centenars de figures. Des de 2019, van firmar també un acord amb el gegant tecnològic IBM, la intel·ligència artificial de la qual (IA) podria ajudar a revelar la ubicació de més figures i això al seu torn descobrir altres hipòtesis sobre el seu veritable significat. "En conèixer la ubicació d’aquestes figures podem entendre quina era l’experiència d’aquestes persones en transitar aquestes zones. Sempre es tracta d’una hipòtesi, però esperem que amb l’IA puguem comprovar si és correcta o presentar una de millor que coincideixi amb les noves dades", afirma l’expert.
Trobar totes les figures, que segons l’expert podrien superar el miler, és clau per poder conservar-les tant del clima com de les activitats econòmiques a la zona, com la mineria o l’agricultura. "Per a la gent de Nazca, els geoglifs són un orgull perquè la ciutat no és tan gran, però ve molta gent a veure les figures. Quan en trobem de noves, compartim la informació amb la gent local perquè sabem que ells les respectaran i defensar-les, ja que és el llegat dels seus avantpassats," conclou l’investigador.