Seguir diàriament les notícies polítiques pot afectar negativament la salut mental, segons un estudi

L’estrès de seguir diàriament les notícies polítiques pot afectar negativament a la salut mental i el benestar de les persones, però desentendre’s també té els seus desavantatges, segons una investigació publicada per l’Associació Americana de Psicologia a la seua revista científica Journal of Personality and Social Psychology. Segons els investigadors, de la Universitat de Toronto (Canadà), existeixen estratègies que poden ajudar les persones a gestionar aquestes emocions negatives, com distreure’s de les notícies polítiques, però aquestes mateixes estratègies també redueixen l’impuls de les persones a actuar en favor de les causes polítiques que els preocupen.

"Quan es tracta de política, hi pot haver una disjuntiva entre sentir-se bé i fer el bé. Protegir-se de l’estrès de la política pot ajudar a promoure el benestar, però també té un cost per mantenir-se compromès i actiu en la democràcia", ha comentat la doctora Brett Q. Ford, professora adjunta de Psicologia a la Universitat de Toronto. Investigacions anteriors i les dades de les enquestes han revelat que la política pot ser un important factor d’estrès en la vida de les persones. Tanmateix, la majoria d’aquestes investigacions s’han centrat en esdeveniments polítics importants, com les eleccions presidencials.

Ford i els seus col·legues volien explorar els efectes emocionals i de salut mental de les notícies polítiques quotidianes i com la gent utilitza diferents estratègies per gestionar aquestes emocions negatives. "La política no és només alguna cosa que afecta la gent cada quatre anys durant la temporada electoral: sembla filtrar-se en la vida quotidiana. Però no sabem gaire sobre l’impacte que pot tenir la política en el dia a dia", ha destacat Ford.

Per saber més, ella i els seus col·legues van començar per demanar a una mostra políticament diversa de 198 nord-americans que responguessin a una sèrie de preguntes cada nit durant dos setmanes sobre l’esdeveniment polític en el qual més pensaven aquell dia, les emocions que sentien en resposta, com gestionaven aquestes emocions, el seu benestar psicològic i físic general aquell dia i com de motivats se sentien per participar en accions polítiques.

En general, els investigadors van descobrir que pensar en esdeveniments polítics quotidians evocava emocions negatives en els participants, malgrat que en la pregunta de l’enquesta no se’ls havia demanat que pensessin en esdeveniments polítics negatius. Els participants que experimentaven més emocions negatives relacionades amb la política presentaven un pitjor estat de salut psicològica i física en el dia a dia, però també es mostraven més motivats per actuar en causes polítiques, com el voluntariat o les donacions a campanyes polítiques.

A l’enquesta també es va preguntar als participants sobre diverses estratègies que podrien haver utilitzat per gestionar les seues emocions negatives, com distreure’s de les notícies i la 'reavaluació cognitiva', és a dir, replantejar-se el que pensaven sobre un esdeveniment assabentat perquè semblés menys negatiu. Els participants que van utilitzar amb èxit aquestes estratègies per gestionar les seues emocions negatives van manifestar un benestar diari més gran, però també una menor motivació per emprendre accions polítiques. A continuació, els investigadors van repetir aquests resultats durant tres setmanes amb un grup més ampli de 811 participants que incloïa no només demòcrates i republicans, sinó també persones afiliades a un partit polític diferent o a cap partit.

En una segona sèrie d’experiments, Ford i els seus col·legues van demanar als participants que veiessin fragments de notícies polítiques dels programes de notícies de tendència liberal i conservadora més ben valorats, en lloc de demanar-los simplement que informessin sobre la política que havien conegut. En aquests experiments, els participants van veure un fragment del programa de Rachel Maddow (per als participants liberals) o de Tucker Carlson Tonight (per als participants conservadors). En un primer experiment, els investigadors van descobrir que els participants que veien el vídeo polític experimentaven més emocions negatives que els que veien un vídeo neutre, no polític, i es mostraven més motivats per col·laborar com a voluntaris en causes polítiques o emprendre altres accions polítiques. L’efecte es va mantenir en tots els partits polítics.

En un experiment final, els investigadors van demanar als participants que provessin diferents estratègies de regulació emocional mentre veien els vídeos: distracció, reavaluació cognitiva o acceptació dels seus sentiments negatius. Replicant els resultats dels estudis diaris, els investigadors van descobrir que dos de les estratègies, la distracció i la reavaluació cognitiva, reduïen sistemàticament les emocions negatives dels participants, la qual cosa al seu torn predeia un benestar més gran, però indirectament reduïa la probabilitat que volguessin emprendre accions polítiques.

En general, els resultats suggereixen que la política té un efecte diari significatiu en la salut i el benestar de molts nord-americans, segons els autors. "La política moderna, amb les seues controvèrsies diàries, el seu incivilidad i la seua ineptitud, suposa una càrrega emocional per als nord-americans", ha destacat Matthew Feinberg, coautor de l’estudi i professor de Comportament Organitzacional en la Rotman School of Management de la Universitat de Toronto. Segons els investigadors, això té importants implicacions, sobretot per als activistes que desitgen implicar la gent en la defensa de causes polítiques sense perjudicar la seua salut mental.