Com posar les cadenes a les rodes del cotxe de forma senzilla

Les cadenes de neu serveixen per augmentar la tracció de les rodes dels cotxes sobre ferms enfangats o nevats. Se van inventar el 1904 i el concepte bàsic del dispositiu no ha variat excessivament amb el pas del temps, ja que es continuen comercialitzant cadenes semblants a les fabricades en els primers anys. No obstant, ara hi ha cadenes de neu més modernes i fàcils d’instal·lar com les mixtes o les de tela.

Les cadenes han de col·locar-se a les rodes motrius (les que reben la força del motor). És a dir, si el cotxe és de tracció davantera -el 75% dels models ho són-, s'han de posar a les rodes de davant. En canvi, si el vehicle és de propulsió posterior, s'han d’instal·lar sobre els pneumàtics posteriors. I, si l'automòbil és de tracció total, l’ideal és col·locar cadenes a les quatre rodes, però cada sistema de tracció 4×4 té les seues peculiaritats, pel que, de vegades, cal instal·lar-les només en un eix. En aquest cas l’ideal és consultar el manual del vehicle, on ha d’indicar com col·locar-les.

Les més senzilles de posar són les fundes de niló, només cal posar la funda començant per la part superior de la roda, assegurant que el teixit s’acobli bé a la banda de rodatge i als flancs del pneumàtic i estirant-la per tota la superfície de la roda. Després que el teixit s’acobli a la banda de rodatge, hauràs de deixar anar el fre de mà i fer avançar el teu vehicle uns centímetres perquè la roda trepitgi sobre la funda. Llavors es completa el muntatge estirant la funda per cobrir la part de pneumàtic que et quedava per enfundar.

En cas d’utilitzar les cadenes tradicionals, el procés per instal·lar-les és més molest. El primer pas és estirar-les sobre el terra per assegurar-se que cap tros de cadena no s’ha enrotllat amb cap altre. Després, cal estirar el cable d’acer per darrere de la roda i enganxar aquest mecanisme i de continuar estirant cada cadena sobre la banda de rodatge de la roda. Cal moure el cotxe uns centímetres perquè el pneumàtic trepitgi les baules. Així, s’acaba de cobrir cada pneumàtic amb la cadena. El següent pas és enllaçar els enganxaments i tensors. Algunes cadenes metàl·liques tenen tensors automàtics, pel que s’ajustaran al pneumàtic una vegada s’arranqui. Les que són més barates solen disposar de tensors manuals, per tant, després de recórrer uns 25 metres amb el cotxe, cal baixar de l’automòbil i tornar a ajustar-les.

Per la seua part, les cadenes mixtes combinen la facilitat de muntatge de les de tela amb l’eficàcia sobre neu de les de baules. Per començar, també cal estirar-les sobre el terra per comprovar que no s’ha format cap nus. Disposen de baules per a la banda de rodatge, però el cèrcol que es col·loca per la part posterior de la roda és de niló i la part davantera també és de material tèxtil. Cal fixar el cèrcol de niló per darrere de la roda per a, posteriorment, anar estenent la resta la cadena per tota la banda de rodatge del pneumàtic. A diferència de les cadenes totalment metàl·liques, les mixtes no tenen tensors, així que resulta més senzill instal·lar-les. Igual com amb les cadenes de tela i metàl·liques, el cotxe ha d’avançar uns centímetres perquè se situï sobre les baules i de poder acabar d’estirar la cadena sobre la roda

S'ha de recordar que amb les cadenes posades no es pot circular a més de 50 km/h i que s’han de retirar de forma immediata quan no hi ha neu, altrament, es poden trencar i/o i/o danyar els pneumàtics.

L’opció més recomanable per als que circulin habitualment per zones fredes o on nevi amb freqüència són els pneumàtics d’hivern, que ofereixen més adherència i tracció, redueixen la distància de frenada i substitueixen a les cadenes quan aquestes són obligatòries en carreteres amb restriccions de pas per nevades. Són al voltant d’un 10% més cars que els convecionales i pateixen més desgast quan augmenten les temperatures. També ofereixen més resistència al rodolament, per la qual cosa incrementen lleugerament el consum i les distàncies de frenada.