Igualtat a les targetes sanitàries

El departament d’Igualtat i Feminismes va tramitar l’any passat un total de 451 targetes sanitàries amb el nom sentit de persones trans a tot Catalunya, aquell amb el qual se senten identificades. Del total, 285 van ser majors d’edat i 166 nens i adolescents menors de 18 anys, que les van reclamar acompanyats pels seus responsables legals. La xifra supera les 445 tramitades el 2021, però especialment les 229 del 2020 i fins i tot les d’abans de la pandèmia, amb 187 el 2019.

En total, els últims sis anys s’han expedit 1.853 targetes amb el nom sentit, tal com ja va publicar aquest diari diumenge. A les comarques lleidatanes, Igualtat no tenia disponibles ahir les xifres corresponents al 2022. El 2021, es van fer uns trenta canvis de nom de persones trans en aquest document, dels quals 13 van ser de menors d’edat

És amb el qual la persona se sent identificada, pot aparèixer a la targeta i es tramita en els punts SAI

El director general de Polítiques Públiques LGTBI+, Xavier Florensa, va ressaltar ahir la importància d’aquest tràmit perquè veure el nom sentit per primera vegada en un document oficial és un pas molt important per a les persones trans.

A més, també poden fer el canvi en altres documents, com el carnet universitari o el de biblioteques. Des dels Serveis d’Atenció Integral (SAI) LGTBI, també poden tramitar el certificat Faig constar, per demostrar que el nom sentit està vinculat amb la persona quan s’hagi de comprovar amb un document identificatiu. Igualtat va assenyalar que la futura llei transcatalana, en elaboració, continuarà aprofundint en accions per garantir drets.

El tràmit del canvi de nom a les targetes sanitàries pot fer-se en qualsevol punt de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGTBI. A la demarcació, n’hi ha un a cada comarca i a Lleida ciutat són a la Paeria i a la UdL.

La llei Trans, pendent del pas pel Senat

Després de cinc anys en llista d’espera, el mes de novembre passat l’activista trans lleidatana Sílvia Pérez-Pallarés, coneguda com a Sílvia Sicore, va rebre la trucada que li confirmava que havia arribat el moment per poder fer-se la cirurgia de reassignació sexual.

“La veritat és que quan m’ho van comunicar em vaig fer un tip de plorar. No era una cosa que tingués clara a l’inici de la meua transició, perquè la meua manera de veure la transsexualitat és una mica més interior, però amb el pas del temps em vaig adonar que hi ha facetes de la vida que sense un cos de dona complet no poden fer-se”, explica Pérez-Pallarés. La intervenció va durar prop de cinc hores i es va practicar a l’Hospital de Bellvitge, un dels tres centres catalans autoritzats per fer vaginoplàsties.

En aquest cas van treballar dos equips de cirurgians, un grup per a la zona púbica externa i un altre que va treballar amb el robot Da Vinci per a la part interior. La finalitat d’aquesta operació no és només estètica, sinó també funcional. Per aquest motiu, l’objectiu de l’equip mèdic és que la pacient pugui orinar asseguda, per la qual cosa s’escurça la uretra, i es construeix un clítoris perquè pugui sentir plaer i un canal vaginal per si desitja tenir relacions sexuals amb penetració.

“El postoperatori és complicat. És una zona humida, amb moltes ferides i punts. A més, he d’anar treballant la zona amb dilatadors de vidre per evitar que es tanqui. No és fàcil ni agradable, però sarna amb gust no pica, realment soc feliç”.

Londres veta la llei escocesa de canvi de sexe

El Congrés va aprovar el passat 22 de desembre la llei Trans, que reconeix l’autodeterminació de gènere i desenvolupament de mesures per garantir els drets de les persones LGTBI. Reconeix la voluntat de la persona com a únic requisit per canviar de sexe en el registre, però els menors de 16 anys i majors de 14 hauran d’anar amb els seus pares o tutors, i els menors de 12 anys podran canviar el seu nom al DNI. També garanteix l’accés a tècniques de reproducció assistida.

La norma ha de passar pel Senat.