L'estrany "eriçó australià" que fa pompes per suportar la calor

Els equidnes, un mamífer ovípar semblant a un eriçó, té poques defenses contra la calor a Austràlia, pel que ha desenvolupat diversos trucs, com fer pompes amb el nas per refrescar-se, segons han descobert investigadors de la Universitat de Curtin al país oceànic. En un comunicat, la universitat australiana va indicar aquest dimecres que investigadors liderats per la doctora Christine Cooper han estudiat mitjançant aparells de visió tèrmica com aquests mamífers amb una espècie de bec aconsegueixen abaixar la temperatura dels seus cossos coberts de pues.

Els equidnes australians ("Tachyglossus aculeatus") no poden panteixar com els gossos, suar o llepar-se per alleujar la calor, per la qual cosa els investigadors de Curtin van estudiar les formes en què aquest petit animal, d’uns 40 centímetres de llarg i un pes mitjà de 5 quilograms, es refresca. "Hem observat una sèrie de mètodes fascinants utilitzats pels equidnes per adaptar-se a la calor que els permet estar actius a temperatures molt més altes del que es pensava abans", va afirmar Cooper, de l’Escola de Biologia Molecular i Ciències Naturals.

"Els equidnes fan pompes amb el nas i les exploten per humitejar-les. Quan la humitat s’evapora els refreda la sang, la qual cosa suposa que la punta del seu nas funciona com una finestra d’evaporació", va explicar la científica.

Les espines i pelussera que cobreixen el seu cos els serveixen per retenir la calor, per la qual cosa utilitzen les parts descobertes sota l’abdomen i a les potes per refredar-se si ho necessiten, segons l’estudi publicat a la revista "Biology Letters". Cooper va recordar que els equidnes són els únics mamífers, juntament amb l’ornitorrinc, que posen ous i l’estudi pot ser important per entendre l’adaptació dels primers mamífers.

"Entendre la biologia termal dels equidnes és important també per predir com respondrien a l’escalfament del clima", va postil·lar la científica, que va destacar com la tecnologia, en aquesta cas la visió tèrmica, és útil per a l’estudi de la fisiologia animal. Els equidnes, que es troben a Austràlia i parts de les illes de Nova Guinea i Salawati, tenen una espècie de bec amb una prima obertura de la qual estenen una llengua d’uns 20 centímetres per menjar insectes i cucs. Les femelles desenvolupen un marsupi temporal, semblant al dels cangurs, per a la incubació i lactància de les seues cries.

El nom prové d’una monstruosa nimfa amb forma de serp de la mitologia grega, Equidna, mare d’importants monstres com Cerbero, l’Hidra de Lerna i l’Esfinx.