SEGRE

CONFLICTE

Un palestí torna al seu poble després del rècord de 40 anys en presons israelianes

Un palestí torna al seu poble després del rècord de 40 anys en presons israelianes

Un palestí torna al seu poble després del rècord de 40 anys en presons israelianesEFE/EPA/ATEF SAFADI

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Maher Younis, que juntament amb seu cosí són els palestins que més temps han passat empresonats per Israel, ha tornat avui al seu poble natal després de 40 anys entre reixes i ha estat rebut per la seua família en un clima de tensa calma per la prohibició policial de celebrar amb música, banderes palestines i fins i tot altaveus.

El poble àrabo-israelià d’Ara s'ha despertar aquest dijous amb  una forta presència policial i en un ambient que barrejava alegria i preocupació. L’esperat alliberament de Younis, condemnat el 1983 per segrestar i assassinar un soldat israelià, tenia en suspens els poc més de 20.000 habitants del poble des de fa dies, després de declaracions de l’ultradretà nou ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, anticipant una forta reacció policial en cas de celebracions en "suport al terrorisme". 

L’alliberament fa dos setmanes del seu cosí i coautor d’aquest crim, Karim Younis, va ser celebrat a Ara amb multitudinaris festejos que van incloure balls i càntics, mentre s’enarborava la bandera palestina, generant el rebuig de les autoritats israelianes. Maher i Karim van ser condemnats el gener de 1983 a cadena perpètua pel segrest i assassinat del soldat israelià Avi Bromberg tres anys abans. El 2012, el llavors president israelià, Simón Peres, va reduir la pena d’ambdós a 40 anys de presó.

ADVERTÈNCIES DE BEN GVIR

L’advertència de Ben Gvir ha fet efecte aquest dijous i Maher ha estat rebut per unes 200 persones que no han amagat la seua frustració per no poder celebrar-ho. "És frustrant perquè volem celebrar, ballar i festejar la seua llibertat després de 40 anys", ha dit a EFE Muda Yunis, parent de l’expresoner.

"Ens molesta no poder ni onejar la bandera palestina, perquè ens representa. Encara que visquem a Israel i tinguem aquest passaport, sempre serem palestins", ha afegit. Sobre la decisió de la família d’acatar les ordres policials, va indicar: "Ningú no vol que entrin aquí, arrestin gent i utilitzin gas pebre, però hi ha dones i nens, preferim no córrer riscos".

Maher, alliberat a les 6.30 hora local (4.30 GMT), ha rebut el suport de familiars i veïns, que s'hi han atanasat per fer-s'hi selfies i li han donat missatges de suport. Davant de la mirada atenta d’un dron i de forces de seguretat que patrullaven els carrers veïns, els assistents han begut cafè i menjat dolços i carn rostida en un jardí de la residència familiar.

"Fa 40 anys que anhelava aquesta alegria, aquesta trobada amb els meus éssers estimats", ha declarat a EFE, vestit amb una túnica blanca tradicional i amb una medalla d’honor que roman en la família des de fa més de 100 anys. "Si Déu vol, aquesta felicitat es traslladarà a tots els fills del poble palestí, que serà lliure", ha afegit Maher, que pertany a la minoria àrab d’Israel, composta de palestins i descendents de qui es van quedar dins de les fronteres de l’Estat d’Israel després de la seua fundació el 1948.

El seu cosí Karim, que ha passat aquests 40 anys amb ell a la presó i no s'ha desenganxat del seu costat durant les contingudes celebracions, ha denunciat un "intent de demostració de força per part de la Policia" i ha defensat que fer una celebració a casa seua "no representa cap provocació".

FUTUR

Consultat pel futur d’ambdós després del seu alliberament, Karim ha avançat que continuaran "lluitant per la pau" i "per la creació d’un Estat palestí amb Jerusalem com a capital". L’alliberament avui de Maher Yunis arriba en un moment de profunda tensió a Israel després de la formació fa menys d’un mes del nou Govern de Benjamín Netanyahu juntament amb seus socis ultradretans i ultraortodoxos. Aquest Executiu ha avançat que buscarà implementar una política de mà dura contra els palestins i fins i tot busca aprovar una llei per revocar la ciutadania o residència dels qui duguin a terme atacs amb motius nacionalistes.

A més, la designació de Ben Gvir com a ministre encarregat de la Policia ha estat motiu de polèmica, entre altres coses per la seua intenció d’implementar la pena de mort per a atacants i modificar les normes perquè les forces de seguretat puguin obrir foc davant d’incidents violents amb palestins amb més facilitat. A això se suma la instrucció a la Policia que intercedeixi davant de qualsevol onejo de la bandera palestina, una qüestió especialment sensible amb la minoria àrab del país i que ha tingut avui una primera i significativa posada a prova a Ara.

tracking