El Suprem descarta rebaixar la pena a un home que va abusar de la seua neboda perquè amb la 'llei del sí és sí' seria superior

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna a 12 anys de presó imposada a un home que va abusar sexualment de la seua neboda descartant reduir la pena en aplicació de la 'llei del només sí és sí' ja que, amb la nova legislació, la condemna seria superior. En una sentència, recollida per Europa Press, la Sala Penal de l’alt tribunal explica que, en aquest cas concret, que es va cometre una agressió sexual continuada a menor d’edat, amb agreujant de prevalença de relació de superioritat i atenuant de reparació del dany, no té incidència la llei de garantia integral de la llibertat sexual.

Els magistrats expliquen referent a això que, amb la coneguda com a 'llei del només sí és sí', la condemna no seria més favorable al reu, sinó que suposaria una pena superior a la imposada d’acord amb l’anterior codi.

En aquest context, el tribunal explica que "la condemna imposada al recurrent és com a autor d’un delicte continuat d’agressió sexual a menor de 16 anys previstos i penats als articles 183.1.2 3 i 4 apartat d) del Codi Penal a la seua redacció anterior, en relació amb l’article 74 del Codi Penal, presentant-se l’atenuant de reparació del dany". "Amb la reforma, la conducta jutjada seria condemnada a través dels articles 181.1, 2 (en relació amb l’article 180.1.5ª) i 3, que en relació amb l’article 74, determinaria una pena mínima de dotze anys i sis mesos, gens favorable, sinó superior, als dotze anys imposats," detalla la sentència.

VA ABUSAR DE LA SEUA NEBODA DELS 11 A ELS 16 ANYS

L’Audiència Provincial de Lleida li va imposar una condemna de 9 anys de presó i una indemnització en concepte de responsabilitat civil de 20.000 euros a la víctima com a autor d’un delicte continuat d’agressió sexual a menor de 16 anys previstos i penats als articles 183.1,2,3 i 4 apartat d) del Codi Penal a la seua redacció anterior, en relació amb l’article 74, presentant-se l’atenuant molt qualificat de reparació del dany.

L’acusat, segons recull la sentència, hauria abusat de la seua neboda des que ella tenia 11 anys d’edat i fins els 16 anys, quan aquesta va denunciar l’ocorregut. Després de cometre les agressions sexuals el condemnat, de 51 anys, deia a la víctima que si explicava alguna cosa la tancarien en un psiquiàtric i que li faria el mateix la seua germana petita.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar un recurs de la família de la víctima i va elevar a 12 anys de presó la condemna en no apreciar l’atenuant molt qualificat de reparació del dany, sinó la simple, i va imposar una indemnització de 80.000 euros.

Aquesta sentència ha estat ara confirmada pel Tribunal Suprem que ha desestimat el recurs de cassació interposat pel condemnat que, entre altres motius, reclamava que se li apliqués l’atenuant de reparació del dany com molt qualificada, com va fer la sentència d’instància.

SOBRE LA RESPONSABILITAT CIVIL

La Sala rebutja aquest plantejament i indica que el recurrent va consignar 12.000 euros en concepte de responsabilitat civil. Això, segons el parer dels magistrats, "resulta insuficient fins i tot per a l’apreciació simple estimada".

La sentència afegeix que "amb tan exigua consignació, el 60% de l’exigit en fiança, just el 24% del sol·licitat pel Ministeri Fiscal i el 15% de l’interessat per l’acusació particular, que a la fi es concediria, de cap manera" es "possibilita l’atenuació instada".

"Com ja anticipem, ni si més no en la seua consideració simple, ja que la consignació realitzada d’aquesta quantitat, ho va ser en concepte de responsabilitat civil, en la seua concreció de reparació del dany, però no per fer entrega a la víctima, sinó per tenir per dipositada la responsabilitat civil per al cas d’existir condemna", incideix la sentència.

De la mateixa manera, la Sala rebutja l’al·legació relativa a la indeguda aplicació de l’agreujant de prevalença i assenyala que s’ha d’estar al contingut del relat fàctic, on "es narra que l’acusat no només es va aprofitar en les seues agressions sexuals de la menor edat, començant quan tenia onze anys".

UNA DIFERÈNCIA DE QUARANTA ANYS ENTRE AMBDÓS

Però és que aquest, detalla el Suprem, també s’hauria aprofitat de la seua neboda durant les reunions familiars. L’alt tribunal també posa el focus en les edats d’agressor i víctima, mostrant una diferència de quaranta anys entre ambdós. "Descriuen, doncs, el fets un clar abús de prevalença d’una relació de superioritat, diversa a la derivada per ministeri de la llei per raó de l’edat, ja que a partir del relat provat, resultaria igualment aplicable encara que la víctima no fora menor", diu la sentència.

La mateixa, acaba, es concretava "en la diversa posició jeràrquica d’ambdós en la família àmplia que integraven, on ocasionalment eren convivents" "Com passa en el primer episodi agreujat on a més no només incideix l’escassa edat de la víctima, sinó molt especialment l’enorme diferència d’edat entre ambdós", conclou la sentència.