Un estudi estableix una relació entre l'edat biològica i l'envelliment del cervell

Un estudi del Grup d’Investigació Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) ha permès establir la relació entre l’edat biològica, que és independent de la cronològica, i l’aparició d’un indicador d’envelliment del cervell. Es tracta d’àrees del cervell que apareixen de forma diferent en imatges de ressonància magnètica i que indiquen que és un teixit on la sang arriba amb més dificultat, ha informat aquest divendres l’IMIM en un comunicat.

"Una bona part de l’efecte del pas dels anys sobre el nostre cervell no està només determinat per l’edat cronològica, la que tenim per la nostra data de naixement, sinó per l’edat biològica, que explica moltes altres coses que no només la cronològica", ha explicat el coordinador del grup d’investigació, Jordi Jiménez-Conde. L’estudi obre la porta a disposar de noves eines per millorar el pronòstic i el seguiment dels pacients, permetent així identificar amb una anàlisi de sang quins individus tindran una tendència més elevada a presentar un envelliment cerebral accelerat.

Els investigadors han treballat amb dades de 247 pacients que havien patit un ictus i a qui es va realitzar una ressonància magnètica que va permetre establir el volum d’hiperintensitats de la substància blanca als seus cervells. D’altra banda, l’edat biològica es va determinar en mostres de sang, mitjançant l’anàlisi de metilació del seu ADN, que es modifica en funció de factors externs, com els hàbits de vida.

D’aquesta manera, es va poder demostrar per primera vegada com "l’edat biològica, l’envelliment del cos, té una associació directa amb l’envelliment cerebral de forma independent de l’edat cronològica", ha dit l’investigador.

42,7% DE L’ENVELLIMENT

L’edat biològica explicaria el 42,7% de l’envelliment cerebral mesurat per la presència d’hiperintensitats de la substància blanca, i l’investigador Joan Jiménez-Balado ha dit que s’ha de continuar estudiant l’efecte que té la genètica sobre aquestes lesions del cervell, ja que pot ajudar a entendre millor els mecanismes biològics que participen en l’envelliment cerebral.

Jiménez-Balado ha dit que serà "molt interessant en futurs estudis" utilitzar les noves aproximacions informàtiques que permeten classificar les hiperintensitats de la substància blanca en funció d’aspectes com la seua localització. Una presència elevada d’hiperintensitat de la substància blanca s’associa a diverses patologies, com el deteriorament cognitiu inespecífic, alteracions de la marxa i un pitjor pronòstic en la capacitat de recuperació del cervell davant de qualsevol patologia que l’afecti.