La rotació del nucli intern de la Terra podria estar invertint-se

El nucli intern de la Terra, una bola calenta i densa de ferro sòlid situada a més de 5.000 quilòmetres de profunditat, és el lloc més inaccessible del nostre planeta. Ara, un equip científic xinès ha constatat que la seua rotació podria haver-se aturat recentment i estar invertint-se. Els resultats de la investigació, a partir de l’anàlisi de desenes de terratrèmols, es publiquen a la revista Nature Geoscience, i, segons els seus autors, aquesta variació es correlaciona amb petits canvis en observacions geofísiques a la superfície terrestre, com el camp magnètic o l’augment o la disminució de la durada dels dies. L’article està firmat per Xiaodong Song i Yi Yang, de la Universitat de Pequín, a la Xina, que asseguren haver-se quedat "bastant sorprès".

Els resultats podrien ajudar a aclarir els molts misteris de les profunditats de la Terra, com el paper que exerceix el nucli intern en el manteniment del camp magnètic del planeta i en la velocitat de rotació i, per tant, en la durada del dia, explica Nature a la seua secció de notícies. "Però no són més que l’última entrega d’un llarg esforç per explicar la inusual rotació del nucli intern i podrien no ser l’última paraula sobre això".

La Terra està formada per diverses capes: l’escorça, la capa, el nucli extern i el nucli intern. Aquesta última, la capa més profunda, és un bola de ferro sòlid una mica més gran que Plutó que està envoltada per un nucli extern líquid, la qual cosa li permet girar de forma diferent a la rotació de la mateixa Terra.  El gir del nucli intern és impulsat pel camp magnètic generat en el nucli extern i equilibrat pels efectes gravitatoris de la capa.

Saber com gira el nucli intern sòlid podria aclarir com interactuen les capes terrestres, expliquen els autors que, no obstant, assenyalen que la velocitat d’aquesta rotació i si varia és objecte de debat entre la comunitat científica des de fa anys. No és senzill estudiar l’inaccessible centre de la Terra, per la seua profunditat i per les condicions extremes, però la sismologia és un mètode alternatiu per a això: els terratrèmols generen ones sísmiques que es propaguen per l’interior del planeta i algunes travessen el nucli.

Per realitzar la seua investigació, Yang i Song van analitzar les ones sísmiques de terratrèmols gairebé idèntics que han travessat el nucli intern de la Terra seguint trajectòries similars des de la dècada de 1960. Van descobrir que, des de 2009 aproximadament, les trajectòries que abans mostraven una variació temporal significativa han experimentat pocs canvis, la qual cosa suggereix que la rotació del nucli intern s’ha aturat.

També van constatar que això pot estar relacionat amb una inversió de la rotació del nucli intern com a part d’una oscil·lació de set dècades. Aquests canvis podrien relacionar el nucli intern amb fenòmens geofísics més amplis, com l’augment o la disminució de la durada del dia a la Terra. Els investigadors conclouen, a més, que aquesta oscil·lació en la rotació del nucli intern demostra la interacció entre les diferents capes de la Terra, resumeix la revista. Les troballes podrien ajudar a endinsar-se en la comprensió de com els processos profunds de la Terra afecten la seua superfície.