Aquestes són les comunitats on els alumnes paguen les matrícules universitàries més cares

Els alumnes de les universitats públiques de Madrid i Catalunya són els que paguen les matrícules més cares a l’estat espanyol, segons es desprèn de l’Informe CYD 2021/2022 realitzat per la Fundació CYD.

L’estudi destaca que el 19,5% dels ingressos de les universitats públiques surt de les taxes, preus públics i altres ingressos, i suposa una aproximació a l’esforç financer que realitzen els usuaris del sistema universitari públic. Per regions, Madrid i Catalunya registren els valors més elevats el 2020 i els més reduïts són a les illes, les Canàries i les Balears, i Andalusia.

Si s’analitzen les universitats que més recapten per alumne al capítol de taxes, preus públics i altres ingressos, en les tres primeres posicions hi ha tres universitats madrilenyes: la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad Politécnica de Madrid i la Universidad Carlos III de Madrid, als quals segueixen la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universidad Autónoma de Madrid i la Universitat Politècnica de València, totes amb valors superiors als 3.000 euros/alumne.

A l’altre extrem, amb menys de 1.200 euros/alumne, hi ha les universitats de Las Palmas de Gran Canària, Cadis, la Corunya, Sevilla, Vigo, La Laguna i Huelva.

En el curs 2021-2022 el preu mitjà de la primera matrícula de grau (en els centres propis de les universitats públiques) va ser de 17,32 euros, amb una variabilitat que va des dels 23 euros per crèdit de Madrid i Catalunya fins als menys de 12 euros de Galícia i els 12,3-12,6 euros d’Astúries, les Canàries i Andalusia. D’altra banda, el preu de la matrícula de màster habilitant per a l’exercici d’una professió regulada va ser de 21,18 euros en 2021-2022, amb màxims a Madrid i Catalunya de 30,4 i 27,7 euros i mínims a Andalusia (13,7 euros), Galícia i Canàries (per sota de 13 euros).

Per àmbits d’estudi, els preus mitjans de la primera matrícula anaven des de poc més de 20 euros el crèdit dels àmbits d’informàtica i sector primari i veterinària fins un import inferior a 15 euros en educació i negocis, administració i dret. Per subàmbits: el preu més elevat el registrava el crèdit d’informàtica (20,42 euros) i medicina (20,33 euros per crèdit) i els més barats, menys de 14,4 euros /crèdit, es trobaven en titulacions de treball social i orientació, dret i administració i gestió d’empreses.

DOCENTS I INVESTIGADORS: AUGMENTA LA TEMPORALITAT I L’EDAT MITJANA

En el curs 2020-2021, 223.387 persones treballaven per al sistema universitari espanyol: el 58,2% professorat docent i investigador (PDI), el 29,3% personal d’administració i serveis (PAS) i 12,5% personal investigador. En els últims 5 anys, el professorat docent i investigador (PDI) ha crescut un 7,9% (16,7% en les privades i 6,4% en les públiques). L’estudi també apunta que el 83,8% del PDI correspon a universitats públiques, on el percentatge de professionals en règim permanent ha disminuït i els professors associats representen el 35% del PDI, suposant un 13% més que fa 5 anys.

L’Informe CYD apunta que l’edat mitjana del PDI de les universitats públiques és de 50,1 anys i el 15,2% es troba en procés de jubilació (60-66 anys), tenint en compte que els professionals d’aquest àmbit es poden jubilar als 70 anys.

AUGMENTA LA PRESÈNCIA DE LA DONA EN LA DOCÈNCIA PERÒ NO ÉS EQUITATIVA

L’informe afirma que les dones suposen el 42,7% del PDI de les universitats públiques espanyoles i constata un augment de la seua participació relativa en els últims 5 anys, especialment a la figura de catedràtica d’universitat, amb un increment de 4,3 punts, encara que les dones representen el 25,6% dels catedràtics.

Els àmbits d’estudi en els quals la presència de la dona en el PDI és superior a la dels homes són salut (51,2% de dones) i  educació (55%). En serveis, informàtica i enginyeria, indústria i construcció, la proporció de dones se situa entre el 20% i el 25%. "L’actual sistema sembla no incentivar les dones a què desenvolupin i consolidin una carrera acadèmica. Es requereixen accions que fomentin la igualtat d’oportunitats, tant a nivell normatiu com cultural i social", ha recalcat Montse Álvarez.

NIVELL BAIX D’INTERNACIONALITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT

En el curs 2020-2021 el nombre d’estudiants internacionals en el sistema universitari presencial espanyol va disminuir respecte al curs precedent un 29,2%, una xifra determinada per la crisi de la Covid-19. El nivell d’internacionalització de les universitats espanyoles ja era inferior al de la mitjana dels països el 2019: hi havia un 1,5% d’estudiants internacionals de matrícula ordinària en grau davant el 4,8% de l’OCDE, en màster 10,8% davant el 14% i en doctorat 18,2% davant el 22,1%. Per la seua part, els universitaris espanyols que estan estudiant fora amb matrícula ordinària representen l’1,95% del total. La proporció d’estudiants internacionals és més gran a les universitats privades que en les públiques. Els estudiants procedents de països llatinoamericans i de França i Itàlia són els alumnes internacionals més presents a les aules espanyoles. 

En el Rànquing CYD 2022 les universitats amb més rendiment en la dimensió d’orientació internacional són les de Navarra, la Ramon Llull, l’Autònoma de Barcelona, la Carlos III de Madrid i la Pontificia Comillas. L’Informe CYD assenyala la internacionalització com una de les prioritats estratègiques de la universitat espanyola i també un objectiu per al Govern, segons recull la LOSU.