L'exposició als nivells habituals de contaminació del trànsit danyen la funció cerebral humana, segons un estudi

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Colúmbia Britànica (Canadà) i la Universitat de Victòria (Austràlia) ha demostrat que els nivells habituals de contaminació del trànsit|tràfic poden danyar la funció cerebral humana en qüestió d’hores. Els resultats, publicats a la revista científica Environmental Health, mostren que només dos hores d’exposició als gasos d’escapament dels motors dièsel provoquen una disminució de la connectivitat funcional del cervell, una mesura de la capacitat del cervell per funcionar.

"Aquest estudi aporta noves proves que donen suport a una connexió entre la contaminació atmosfèrica i la cognició", ha explicat Chris Carlsten, autor principal de l’estudi. Els investigadors van exposar breument a 25 adults sans a gasos d’escapament dièsel i aire filtrat en diferents moments en un entorn de laboratori. Es va mesurar l’activitat cerebral abans i després de cada exposició mitjançant ressonància magnètica funcional (RMf).

Els investigadors van analitzar els canvis a la xarxa de maneres per defecte (DMN) del cervell, un conjunt de regions cerebrals interconnectades que exerceixen un paper important en la memòria i el pensament intern. La IRMf va revelar que els participants presentaven una disminució de la connectivitat funcional en àmplies regions de la DMN després de l’exposició als gasos d’escapament del dièsel, en comparació amb l’aire filtrat. "Sabem que l’alteració de la connectivitat funcional en la DMN s’ha associat a un menor rendiment cognitiu i a símptomes de depressió, per la qual cosa és preocupant veure que la contaminació del trànsit|tràfic interromp aquestes mateixes xarxes. Encara que es necessiten més investigacions per comprendre plenament les repercussions funcionals d’aquests canvis, és possible que perjudiquin el pensament o la capacitat de treball de les persones", ha detallat Jodie Gawryluk, professora de psicologia de la Universitat de Victòria i primera autora de l’estudi.

Els canvis al cervell van ser temporals i la connectivitat dels participants va tornar a la normalitat després de l’exposició, però el doctor Carlsten especula que els efectes podrien ser duradors quan l’exposició és contínua. Per això, ha instat la gent a ser conscient de l’aire que respira i prendre les mesures adequades per minimitzar la seua exposició a contaminants atmosfèrics potencialment nocius, com els gasos d’escapament dels cotxes. "La gent s’ho hauria de pensar dos vegades la pròxima vegada que es trobi en un embús amb les finestretes abaixades. És important assegurar-se de què el filtre d’aire del cotxe està en bon estat de funcionament, i si es va caminant o amb bicicleta per un carrer molt transitada, considerar la possibilitat de desviar-se a una ruta menys transitada", ha argumentat Carlsten.