Descoberta una de les causes de l'agressivitat del càncer de fetge

La majoria de les teràpies contra el càncer consisteixen a trencar l’ADN de les cèl·lules tumorals però algunes d’aquestes cèl·lules tenen una maquinària de reparació tan eficaç que aconsegueixen evadir el tractament. Ara, un estudi ha descrit com funciona un d’aquests sistemes de reparació. Els detalls de la investigació –una col·laboració entre Óscar Llorca, del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), Fernando Moreno-Ferrer, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) i Puri Fortes, del CIMA-Universitat de Navarra– s’han publicat a la revista Cell Reports. Fa uns anys, l’equip de Fortes va descobrir que gairebé la meitat dels pacients de carcinoma hepatocelular (el càncer de fetge més comú) produeixen una molècula de RNA, anomenada NIHCOLE, que és sobretot als tumors més agressius i s’associa amb un mal pronòstic.

L’equip va descobrir que NIHCOLE servia per reparar l’ADN trencat, i per això la radioteràpia resultava menys efectiva als tumors en què és present. Però en eliminar aquesta molècula, les cèl·lules cancerígenes tractades amb radioteràpia morien més fàcilment. El que no sabien era com era el mecanisme molecular que permet a NIHCOLE reparar les ruptures a l’ADN. El treball publicat a Cell Reports ho explica: NIHCOLE forma un pont que uneix els fragments de l’ADN trencat."NIHCOLE interactua simultàniament amb proteïnes que reconeixen els dos extrems d’un DNA fragmentat, com si els grapés," expliquen Llorca i Moreno-Ferrer. Comprendre aquest mecanisme pot ajudar a dissenyar estratègies per combatre el càncer de fetge de pitjor pronòstic. "L’ús de fàrmacs inhibidors de NIHCOLE pot representar una teràpia nova per al càncer de fetge més freqüent", indiquen.

Per entendre com actua NIHCOLE el grup de Fernando Moreno-Ferrer va fer servir pinces magnètiques, una tècnica de nanotecnologia que permet estudiar les característiques físiques de les molècules per separat. L’estudi mostra que NIHCOLE "confereix avantatges a les cèl·lules tumorals ajudant-les en la reparació de ruptures en l’ADN, sostenint la proliferació maligna de les cèl·lules canceroses malgrat l’acumulació de danys en el DNA que resulta de l’estrès que produeix la pròpia divisió cel·lular", afirmen.

NIHCOLE no és una proteïna sintetitzada per un gen, sinó una molècula de l’ADN, el que, fa uns anys, els biòlegs anomenaven l’ADN escombraries. "Els científics es van quedar atònits quan van descobrir que només el 2% del nostre ADN contenia gens; per a què servia la resta del nostre genoma" És impensable que el 98% del genoma sigui l’ADN inútil. En l’última dècada s’ha demostrat que part d’aquest genoma fosc produeix molècules de l’ADN molt llargues, algunes amb una funció prevalent en càncer," explica Llorca. NIHCOLE és una d’elles i compleix funcions es coneixen des de fa molt poc i que encara meravellen els biòlegs. Sorprèn també que n’hi ha prou amb un petit tros de NIHCOLE per exercir l’efecte de grapa molecular. "Això permetria desenvolupar fàrmacs que bloquegin o distorsionin aquesta estructura, i així millorar l’eficàcia de la ràdio o la quimioteràpia en pacients amb càncer", recalquen els autors.