ESNOTICIA
Preocupació per la hipersexualització dels adolescents a les xarxes
“Pedra, paper o tisora”, el joc que van utilitzar uns menors per violar en grup una noia a Matadepera
Durant els últims mesos han sortit a la llum alguns casos de menors implicats en delictes sexuals, com a agressors o com a víctimes. També han creat polèmica alguns vídeos que mostren menors “hipersexualitzats” amb imatges que s’han fet virals a les xarxes socials. A Barcelona, dos adolescents acusats de violar una noia de quinze anys a Matadepera el 2021 amb un altre major d’edat es van jugar a pedra, paper o tisora qui començava a fer-ho.
Així ho van relatar durant la declaració com a testimonis els dos menors al davant de l’Audiència de Barcelona durant el judici al major d’edat celebrat el mes de novembre passat. Segons la fiscal, la víctima estava “amb les seues capacitats lleugerament alterades” perquè havia consumit alcohol. Aleshores, la van portar a una zona apartada i els tres la van agredir sexualment per torns mentre ella els va deixar fer-ho “pressionada pel nombrós del grup i l’apartat del lloc sense que hi hagués ningú a qui demanar ajuda a l’haver-se allunyat la gent amb la qual estava”.
Uns mesos abans, a l’abril, un menor de 13 anys havia estat detingut a Tarragona com a presumpte autor d’una agressió sexual a una adolescent 15 anys. No se li va poder imposar cap mesura penal, ja que a causa de la seua edat és inimputable. Pel que sembla, comptava amb antecedents per fets similars.
Segons els Mossos, els fets van tenir lloc a la nit, quan el menor presumptament va assaltar la noia, la va violar i li va robar el mòbil, mentre la colpejava. D’altra banda, la publicació d’un vídeo a TikTok va fer esclatar les xarxes socials al fer-se virals les imatges d’una discoteca de Barcelona que organitza festes per a menors d’entre 14 i 17 anys. La polèmica va arribar al veure unes adolescents perreando davant un grup de nois.
Milers d’usuaris van criticar la hipersexualització dels menors mentre que el vídeo va acumular milions de reproduccions.En un cas similar, una menor va denunciar una agressió sexual al publicar-se un vídeo en el qual apareixia practicant-li una fel·lació a un jove a la discoteca Waka de Sant Quirze del Vallès. Els Mossos van descartar que es tractés d’una agressió sexual mentre que centren els seus esforços a localitzar la persona que havia gravat i publicat les imatges.En aquest sentit, la psicòloga i educadora sexual Vanessa Rodríguez recorda que la comissió de drets de la dona i igualtat del Parlament Europeu ja va assenyalar que “algunes conseqüències d’aquest excés d’erotització de la infància són la pèrdua d’autoestima dels més joves, el creixement dels trastorns d’alimentació i l’augment de la violència masclista cap a noies molt joves. Aspectes tots que no hauríem de passar per alt”.
Per la seua banda, la psicòloga i sexòloga Noèlia Serveto apunta que “fins que no s’aconsegueixi trencar amb els esquemes de pensament i acció heteronormatius i patriarcals que toleren la violència i la discriminació cap a les dones (i el col·lectiu LGTBI) continuaran persistint desigualtats de gènere”. Segons assenyala Serveto, l’edat en la qual els adolescents s’exposen per primera vegada a la pornografia determina el comportament sexual. Així doncs, afegeix, la tendència a buscar poder sobre les dones, en el cas dels nois, i més probabilitats de tolerar l’abús emocional, físic i sexual per part de les adolescents.
“Al percebre el que s’exposa en xarxes socials com a veritable també pot distorsionar la imatge social i física que tenen d’ells mateixos i afectar el seu benestar i autoestima”, assenyala.
Per la seua part, la professora Marta Serra apunta que “internet obre accés a un tipus de continguts pornogràfics que fa que els menors entenguin com a normal uns determinats rols de poder i estereotips. Per això és tan important que desenvolupin un pensament crític, perquè s’adonin d’aquest discurs de dominació i subordinació que també transmeten sèries, pel·lícules i cançons”.
«Cal educar en el respecte abans»
Marta Serra Docent a l’INS Josep Lladonosa
Com és l’educació sexual que s’imparteix a les aules?
Als centres escolars intentem sensibilitzar sobre tot el que està relacionat amb l’afectivitat, la diversitat sexual, la responsabilitat emocional, el plaer des del coneixement del mateix cos i, especialment, sobre els drets sexuals i reproductius. Pel que fa a les malalties de transmissió sexual, no es tracta d’educar des del discurs de la por, sinó que s’ha de vigilar perquè aquestes no són un joc. I, a més a més, incidir en el fet que les relacions que s’estableixin han de ser de respecte, que comença pel respecte a un mateix. S’estan fent passos endavant en aquesta sensibilització, malgrat que encara són lents.
Què creu que s’hauria de millorar?
Crec que falten recursos. Per exemple, si parlem de la ràtio d’alumnes per professor, l’espai de diàleg que generes no és el mateix en un grup de quinze adolescents que en un altre de trenta o quaranta. També seria positiu que ja des de primer de l’ESO es fessin tallers sobre el bon tracte, per més endavant aplicar-lo en les relacions sentimentals.
«La sexualitat és fonamental per a una vida saludable»
Vanessa Rodríguez Pousada Psicòloga i educadora sexual
A què atribueix l’augment de delictes sexuals comesos per menors?
Ens hem de plantejar si estan augmentant les agressions o si el que realment està augmen· tant és la visibilització i cons· cienciació del que és la violèn· cia, la qual cosa provoca que hi hagi més denúncies. És difícil atribuir l’existència de la vio· lència sexual a una sola causa i, habitualment, és símptoma d’una problemàtica subjacent més estesa que tindria a veu· re tant amb causes socials com individuals.
Quin paper té el consum de pornografia en edats molt primerenques?
Molts adolescents s’estan edu· cant sexualment a través de la pornografia. Per això, necessi· ten l’acompanyament adult per poder obtenir una visió crítica amb aquesta i entendre que es troben davant d’una ficció. No es tracta tant de fer un al·legat contra la pornografia, sinó que aprenguin a veure les idees i es· tereotips que aquesta transmet. El model de sexualitat que ema· na és negatiu tant per a noies com per a nois i s’emmarca en un imaginari relacionat amb el desig masculí. A més, se cen· tra en una visió coitocentrista, que genera frustració entre els nostres adolescents en el mo· ment d’enfrontar-se a una rela· ció íntima.
A partir de quina edat s’hauria de començar a educar en sexualitat?
La sexualitat és fonamental per a una vida saludable. És neces· sari que els aspectes clau siguin introduïts en l’educació dels nos· tres fills i filles tot adaptant-los a les etapes evolutives de cadas· cun. Aquest fet conduirà a més coneixement d’aspectes bàsics com el món de les relacions, els afectes, el respecte per l’altre i també per la diversitat, sobre la normalitat de les pors i els dub· tes i per la meravella del plaer compartit.
«Existeix un vincle entre l’ús de pornografia i la violència sexual»
Noèlia Serveto Llimós Psicòloga i Sexòloga Clínica
Els menors i adolescents tenen un bon accés a la informació sobre la sexualitat?
Les seues principals fonts d’in· formació són les amistats i in· ternet. Si no reben informació sobre temes que els interessen a través de fonts tradicionals, com progenitors o educadors, acaben recorrent a buscar-la en altres llocs. Aquí és quan l’en· torn digital i les xarxes socials es converteixen en un espai per a l’experimentació, compartir experiències, però també els exposa a més riscos.
I la informació que obté a través d’internet és l’adequada?
Pot ser que aquesta informació sigui inexacta, distorsionada o bé mal compresa. Moltes ve· gades, la seua elecció es basa en l’aspecte i presentació i no pas en el contingut. Les famí· lies haurien de ser part activa en aquesta recerca, per saber què busquen i que ho facin de forma adequada, amb contin· guts fiables.
A quina edat es té el primer contacte amb el sexe?
El primer contacte amb la se· xualitat en general, com toca· ments, desig, flirtejos, s’inicia entre els 14 i els 15 anys. Si par· lem de relacions sexuals amb coit, la mitjana se situa entre els 16 i els 17 anys. I amb la pornografia? Els primers contactes, sense buscar-ho intencionadament, són entre els 9 i 11 anys. Un alt percentatge d’adolescents acce· deix o consumeix material por· nogràfic de forma deliberada al voltant dels 12 a 14 anys.
Pot portar aquesta exposició a la pornografia a convertir-se en agressors sexuals?
Podem dir que existeix un vin· cle entre l’ús de la pornografia i la violència sexual. Cal fomen· tar un pensament crític entre els adolescents perquè els ajudi a reflexionar i perquè compren· guin la diferència entre porno· grafia (ficció) i les seues relaci· ons sexuals.