Algunes formigues caminen seguint patrons

Quan s’observa a una formiga buscar menjar sembla que es mogui de forma aleatòria, però almenys en el cas d’una espècie no és cert, perquè caminen traçant meandres amb passejos aleatoris intercalats, la qual cosa pot ajudar-la a la seua missió de trobar aliment.

Un article que publica iScience ha estudiat el comportament d’una formiga d’Amèrica del Nord, la Temnothorax rugatulus, que mostra "un sorprenent patró regular en meandres quan explora la zona al voltant del seu niu", va assenyalar el coordinador de la investigació, Stefan Popp, de la Universitat de Tucson (EUA). Les formigues alternen suaument girs a esquerra i dreta en una escala de longitud relativament regular d’aproximadament tres longituds corporals, amb el resultat d’un patró serpentejant, com els meandres d’un riu.

Aquest patró de marxa vaig poder fa que la recerca d’aliment sigui més eficaç que una purament aleatòria. Això es deu que les formigues tendeixen a creuar els seus propis camins amb menys freqüència mentre serpentegen que quan caminen a l’atzar, per la qual cosa busquen menys vegades a la mateixa zona. L’equip va estudiar al laboratori a una colònia de formigues i per estar segur que traçaven patrons definits i no trajectòries aleatòries va comparar les empremtes amb patrons de passeig aleatoris simulats per ordinador.

El 78 % de les formigues efectuava girs en una direcció que solien anar seguits de girs en l’oposada després d’una distància aproximadament constant. Això fa, segons els investigadors, que "la recerca de les formigues sigui més eficaç, ja que els insectes poden romandre a prop del niu sense haver de buscar repetidament a les mateixes zones". Popp va afirmar que el que més l’intrigava eren les formes extremes que podien adoptar els patrons de les formigues a partir d’aquests senzills principis.

Alguns patrons semblen "fils arrissats que un pot arrancar d’una peça de vestir i d’altres semblen que el camí serpenteja per si mateix", creant una estructura "aparentment fractal. Em recorda a algune revolts que omplen l’espai i que coneixem de les matemàtiques", va explicar Popp. El científic va dir que el que més el fascina són les preguntes sobre les regles de la ment d’una formiga que permeten que sorgeixin patrons de recerca tan complexos.

A més, aquests animals han resolt un problema de recerca col·lectiva al llarg de l’evolució d’una manera que podria aplicar-se al disseny d’eixams autònoms de robots de recerca o drons per al seu ús en zones catastròfiques o paisatges inexplorats.